Pere Rovira: "Publicar és secundari; m’interessa més escriure"

Quan va complir 70 anys, el poeta Pere Rovira va decidir que aquell “número simbòlic” era una bona excusa per escriure algun text interessant cada dia durant un any. El resultat d’aquell dietari va ser Música i pols, que va publicar la tardor del 2019. En aquell moment no va descartar repetir aquest exercici quan complís una altra xifra redona d’anys, els 75. Doncs dit i fet, el 2022 es va posar a la feina i, ara, gairebé tres anys després de la redacció i de cuinar el resultat (revisions, correccions, canvis, afegits, eliminacions...), l’escriptor de Vila-seca establert a Ponent des de fa més de quatre dècades acaba de publicar Vida i miratges (Proa), un volum de més de 400 pàgines il·lustrat a la portada amb una fotografia de Llorenç Melgosa.

Vida viscuda i també imaginada. Potser la que li hauria agradat viure?

Hi ha coses que has fet i que no t’hauria agradat fer i d’altres que t’hauria agradat fer i no va poder ser, però mai he enyorat res, soc molt poc nostàlgic. Encara que puguis recordar èpoques viscudes, com la infància, el meu temps literari és el present.

Al dietari parla de la vellesa soferta i assaborida. La vellesa és per gaudir?

La vellesa no és el moment pitjor de la vida. Bé, t’adones que la mort està cada vegada més a prop i seria un imbècil si no em preocupés per això, i que no m’emprenyés fins i tot. Però això no vol dir que la vida no sigui bona a la meua edat... I el més important, quan arribes a vell és quan pots ser més lliure que mai.

A Vida i miratges també tracta els plaers sensuals i intel·lectuals. Vivim un món cada vegada més jove i sensual.

Sí, sí, hi ha plaers sensuals; si ho escrius amb x, també n’hi pot haver a la vellesa. Jo crec que la joventut està de moda perquè es fa un negoci amb ella. Quan un és vell ja no resulta tan comercial. Com més jove i il·lús siguis, més coses et venen. Intel·lectualment, estic millor ara que quan tenia 30 anys, perquè ara he viscut, he après més coses i escric millor.

Es tracta d’un llibre que reflecteix les ganes de viure... ¿malgrat aquest món convuls en el qual estem?

La veritat és que el segle XX és difícil de superar en brutalitat humana. Potser en aquest segle XXI sí que hi ha un parell o tres de capitostos interessats a superar aquest llistó, però això no ens hauria de fer perdre les ganes de viure. Avui dia volen dominar-nos amb la por. Tanmateix, quan arribes a vell ja només tens por de coses molt concretes: una caiguda, posar-te malalt...

Un dietari també significa despullar-se davant del lector. No té pudor en aquest sentit?

Ningú t’obliga a escriure. Ja saps que la gent sabrà més coses de tu que si no ho publiques; és com perdre una certa privacitat. Però la vida i la literatura ho necessiten; un excés de pudor produeix avorriment.

Continua escrivint?

Segueixo amb la poesia, ja tinc bastants poemes escrits i, un dia o altre, poden sortir en un llibre, però no tinc pressa. A mi m’interessa més escriure que publicar, que és una cosa secundària. El que veritablement et diverteix i et dona vida és escriure.