DANSA
Els esbarts i la seua història obren el primer Festival D’Arrel
Una xarrada a l’IEI precedeix el certamen, els dies 18 i 19, a Vilanova de Segrià
Les mostres de dansa d’esbart a l’IEI van obrir i van tancar la conferència de Calduch. - AMADO FORROLLA
El primer festival de dansa tradicional catalana de Ponent, D’Arrel, tindrà lloc el 18 i 19 d’octubre a Vilanova de Segrià i estarà apadrinat pel coreògraf Lluís Calduch Ramos (Barcelona, 1955), que va ser director de l’Esbart Ciutat Comtal durant 37 anys i avui dia manté la seua vinculació amb el món de la dansa. Com a prèvia al certamen, Calduch va impartir ahir una conferència titulada (Re)cordar lligams a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, durant la qual va repassar la història de la dansa tradicional i el món dels esbarts. Calduch va explicar que els esbarts són “entitats que es dediquen a recuperar i treballar les danses catalanes i que, al seu torn, inclouen certa part de nova creació”. El coreògraf va posar com a exemple “la recent recuperació del Ball de Valencians, una cosa preciosa, per part de l’Esbart Arrels de Lleida”.
El Festival D’Arrel, coorganitzat per l’Esbart Arrels de Lleida i l’ajuntament de Vilanova de Segrià, ha previst demostracions de balls tan reconeguts com les sardanes, els bastoners o els gegants, entre altres disciplines.
Els actes tindran lloc des del dissabte 18 al matí fins al diumenge 19 al migdia. L’objectiu del certamen és promocionar la dansa de Catalunya que, “en nombroses ocasions, ha estat maltractada i sol ser difícil que li facin un espai si no anem nosaltres darrere de les administracions públiques”, explica Xavier Ramon, director de l’Esbart Arrels de Lleida. Els seus organitzadors asseguren que tenen la voluntat de donar continuïtat al D’Arrel al municipi.
S’ha reunit avui (per ahir) amb la consellera Hernández a la Fira de Manresa. Quines preocupacions li ha traslladat?
La vam rebre en el Programa d’Impuls de la Dansa d’Arrel. Ella és conscient de les limitacions de pressupost, però és important que la cultura arribi al 2% per garantir la seua conservació i promoció.
Com de viva està la dansa tradicional avui dia?
Jo crec que està molt viva. La prova és que el país compta amb nombrosos esbarts que treballen des del rigor, l’estima i el coneixement.
Què significa per a vostè apadrinar el festival?
Em fa molta il·lusió i espero que tingui continuïtat.
