Vinya dels Artistes ‘neolítica’

La Vinya dels Artistes, l’espai emblemàtic que el celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles ha convertit des de fa una quinzena d’anys en un singular parc escultòric de l’art més contemporani, guardava una sorpresa molt especial al subsol. Una campanya de sondejos arqueològics ha tret a la llum centenars de fragments tallats de pedra de sílex i de restes de ceràmica, d’una antiguitat que supera els 7.000 anys.

De fet, aquesta campanya acabada de finalitzar ha confirmat la importància dels materials apareguts en aquest enclavament fa dos anys, en un primer sondeig dut a terme llavors per l’arqueòleg Jordi Martínez. La mateixa família Jové que dirigeix la finca vinícola ha impulsat aquesta investigació, ara a càrrec d’un equip del departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de l’arqueòleg Xavier Clop. “Hem practicat uns sondejos en la Vinya dels Artistes, a la zona al costat de la qual s’aixeca l’escultura No et prometo res, inaugurada per l’artista Carlos Pazos el 2018”, va explicar ahir a SEGRE Xavier Clop.

“Han aparegut molts materials del neolític antic, datats cap al 5.000 aC; en total, prop de 400 fragments de sílex i ceràmiques en superfície i més de 500 elements en el sondeig”, va destacar Clop.

Seguint la normativa, l’equip de la UAB pot conservar aquestes restes al dipòsit legal durant un parell d’anys per a l’estudi al laboratori. Transcorregut aquest termini, la Generalitat en decidirà la destinació, per exemple, a algun equipament cultural o el retorn a la finca. En qualsevol cas, la família Jové està “molt contenta” amb una troballa que suposa “un valor afegit més al relat cultural de la Vinya dels Artistes”, va afegir l’arqueòleg.

Clop va assenyalar que “queda molt per investigar” en aquest terreny, en el qual han sorgit altres sorpreses arqueològiques (vegeu el desglossament). “Són uns mil metres quadrats d’espai sondejat en un terreny sense conrear, però hi podria haver restes en una extensió més gran, que caldrà valorar per a futures campanyes”, va comentar. En qualsevol cas, el responsable de l’excavació va voler destacar l’interès especial dels propietaris en aquesta investigació, que “no resulta habitual en arqueologia”.

Una possible àrea d’obtenció de mineral de coure

Els arqueòlegs es van emportar una altra sorpresa quan també van trobar restes d’entre el 2.200 i el 1.500 aC, associades a les primeres comunitats metal·lúrgiques, del bronze antic. “Vasos de pedra, escòries i minerals que, com a hipòtesi, indiquen que, encara que no fos un taller, seria una zona d’obtenció de mineral de coure”, va aventurar Xavier Clop. “És un lloc estratègic, ocupat de manera periòdica al llarg del temps per comunitats molt diverses, per la qual cosa és una zona d’alt interès arqueològic”, va afegir.