Pere Rovira: “Escriure bé és la millor manera de pensar en el lector”

La sala d’actes de la llibreria La Fatal de Lleida es va quedar ahir petita per escoltar Pere Rovira. L’escriptor de Vila-seca, establert a Ponent des de fa més de quatre dècades, va presentar el seu nou dietari, Vida i miratges (Proa), envoltat de lectors, també d’amics i seguidors. De fet, va revelar que “quan escric no penso gaire en els lectors, ja en tinc prou de pensar a escriure bé, però d’alguna manera sempre tinc present el futur lector, ja que provar d’escriure bé és la millor manera de pensar en ell, perquè s’ho passi bé llegint”. 

Rovira s’ho va passar bé, en aquesta ocasió, en una conversa-entrevista conduïda per l’escriptor i amic Pere Pena, per a qui, “més que presentar el llibre, celebrarem aquest tercer dietari”, després de La finestra de Vermeer (2016) i Música i pols (2019). Pena va destacar dos grans trets de la personalitat literària de Rovira: la naturalitat (“sembla que escrigui com si parlés”) i la discreció (“aliè al soroll mediàtic i les modes comercials i sempre des d’una radical llibertat”).

La portada de Vida i miratges llueix una fotografia de Llorenç Melgosa, un paisatge al delta de l’Ebre, territori en què l’autor divideix avui el seu temps juntament amb la seua residència a Alpicat. Una imatge que s’ajusta molt bé a un dietari atapeït de moments viscuts i recordats i, d’altres, imaginats, com si fossin miratges. “Al títol del llibre he buscat el joc de paraules divertit, com vida i miracles, perquè de fet és això: tenim vida i tenim miratges, que és del que parlo en aquest volum”, va assegurar l’autor.

En to divertit, Rovira va confessar que “cada vegada m’interessen més els miratges, és un senyal d’arribar a una determinada edat”. Això sí, també va deixar entreveure la seua decepció en un món actual de xarxes socials i immediatesa: “Vivim en una època en què es pot escriure sense saber escriure, pintar sense saber pintar o fer cine sense haver vist cap pel·lícula clàssica”.

Com a remei, el llibreter i editor Jordi Souto va oferir la recepta: “La lectura d’aquest llibre ofereix un moment balsàmic.”