Néstor Bayona, director d'orquestra: "Estrenar Ravel a la meua ciutat i a la de Viñes és un honor"

Néstor Bayona va començar a tocar el piano de nen al Conservatori de Lleida, on va descobrir la seua passió per dirigir. Va continuar la seua formació en ciutats com Manchester o Berlín, fins que l’any 2023 va ser nomenat director resident de l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Polonesa. La seua trajectòria internacional li ha permès dirigir obres de primer nivell per tot Europa, encara que en ocasions, com la de diumenge vinent, torna a la ciutat que li va fer descobrir la música. 

Aquesta serà la quarta vegada que Sémiramis de Ravel s’interpreta a tot el món. L’emociona tornar a casa per dirigir aquest programa? 

Moltíssim! Poder atansar a la meua ciutat natal aquesta obra de Ravel és tot un honor i un privilegi. El vinculo molt amb Ricard Viñes, perquè gràcies al seu diari s’ha confirmat l’autoria de la partitura, i poder fer-la sonar també a la seua ciutat em satisfà. Existeix tota aquesta connexió amb Viñes sense estar ell explícitament dins com a compositor. Tot aquest programa té una història darrere perquè no només s’interpreta Ravel, sinó que també s’inclou Falla, que és un compositor que va trencar motllos. A més, l’Auditori Enric Granados és un dels millors que tenim a nivell estatal, així que és un orgull presentar una obra de tant nivell aquí. 

La partitura es va atribuir a Ravel gràcies a una anotació de Viñes. Com va ser aquest procés de confirmació d’autoria? 

Al diari de Viñes es va trobar la següent frase escrita en castellà: “Esta mañana fui al Conservatorio de París para asistir a la interpretación de Semiramis de Ravel; es muy bonita y tiene todo un sabor oriental.” Aquest apunt va ser clau per determinar de qui era la partitura, ja que no estava firmada. Una de les curiositats d’aquesta història és que la lletra “a” en l’escriptura de Ravel tenia un traç molt característic. S’intuïa que, per les identificacions que apareixien escrites a la partitura, podia ser de Ravel, però mai s’havia pogut confirmar fins ara. 

Com es construeix la idea artística darrere del programa? 

La proposta va nàixer a partir d’El sombrero de tres picos. Vaig contactar amb Ravel Ediciones per proposar aquest programa perquè per a mi era la millor manera d’estrenar Sémiramis a Espanya. L’obra combina un preludi i una dansa que és una havanera, cosa que connecta naturalment amb l’Havanaise de Saint-Saëns. Tot encaixa de forma orgànica. A més, la participació de la soprano lleidatana Montserrat Seró reforça la relació amb Lleida. 

Quin diria que és el seu procés interpretatiu com a director, especialment quan treballa amb obres tan desconegudes? 

No existeix cap referència prèvia de com hauria de sonar Sémiramis. Per això, per a mi, l’única brúixola fiable és la partitura. Les anotacions del compositor són allà, com si un pintor hagués deixat el seu traç en la tela. Primer els directors construïm aquesta concepció interna de l’obra amb el nostre estudi, i després, quan estem davant de l’orquestra, proposem aquesta visió. Allà és on es produeix el diàleg amb els músics. Això és el que estic experimentant amb l’Orquestra Simfònica del Vallès: aquest diàleg, aquest “trobarem això que Ravel volia”. 

Com va saber que volia dedicar- se a dirigir orquestres? 

Ho vaig tenir clar la primera vegada que vaig veure un director d’orquestra als 11 anys, a l’Auditori. Em va fascinar la màgia que, amb les mans, es pugui expressar el que posa en una partitura. Això requereix dominar un instrument. 

Ricard Viñes l’inspira en el seu treball com a director? 

Va ser un gran divulgador de la música del seu temps. Sempre reivindico aquesta mateixa actitud, la de donar veu a compositors actuals. Com feia Viñes, que combinava clàssics com Beethoven o Bach amb obres d’autors de la seua època, desconeguts l lavors, com Claude Debussy o Manuel Blancafort. 

És el director artístic del Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Quina és la funció de la iniciativa? 

En l’edició passada vam triplicar les inscripcions al concurs i estem molt satisfets amb l’acollida que ha tingut. La meua missió és intentar elevar la figura de Viñes (del qual es commemora el seu 150 aniversari), però també ser una plataforma per a les joves promeses que volen introduir-se dins d’aquest món tan competitiu. Així és com jo entenc els concursos, com una eina perquè els concursants puguin expressar la seua individualitat i tinguin Lleida i Viñes com un lloc de referència al qual sempre puguin tornar. 

Ser fill d’un artista visual com Albert Bayona ha determinat la seua vocació? 

Si soc pianista és gràcies a la meua mare, Marina Pifarré, i si soc artista és gràcies al meu pare. Allò que admiro més d’ell és la seua necessitat constant de redefinir-se. Un artista ha d’estar sempre reinventant-se.