El Morera acull la primera exposició d’art generatiu

El Museu Morera va inaugurar ahir la primera instal·lació d’art digital generatiu que entra a formar part de la seua col·lecció. Bernat Pescaire escoltant Suso (2022), firmada per l’artista visual i programadora Alba G. Corral (Madrid, 1977), estarà exposada fins al 3 de maig del 2026. La projecció dura aproximadament 15 minuts i, segons després d’acabar-se, torna a començar. Jesús Navarro, director del Morera, va subratllar la rellevància de la incorporació d’aquesta peça al museu: “Volem representar nous llenguatges d’art contemporani, i un d’ells és el digital”. L’obra parteix de l’observació quotidiana de l’autora al delta de l’Ebre, on resideix des de fa més de cinc anys. Els arrossars, les aus i els canvis de llum del paisatge es transformen mitjançant codi generatiu en formes i colors abstractes per crear un univers visual propi. “Viure allà em va canviar. Observar les ales, els contrastos del paisatge... tot això alimenta el meu imaginari”, va afirmar Alba Corral.

La peça es construeix mitjançant algoritmes i regles programades que permeten una coautoria entre l’artista i la computadora. La creadora va explicar que “la instal·lació es mostra gairebé sense postproducció, oferint una experiència sensorial que amplia els límits de la percepció”. La música juga també un paper crucial en l’obra. El compositor gadità Suso Saiz, considerat un dels pioners de la música experimental a Espanya, estructura la banda sonora que acompanya la instal·lació. “Escoltar la seua música és gairebé pintar amb els ulls tancats”, va destacar Corral.

Creativitat en codis numèrics

Alba G. Corral defineix el seu treball com una extensió contemporània de les experimentacions de les avantguardes: “Molts pintors de l’avant-garde, fins i tot Kandinsky, haurien utilitzat l’ordinador si l’haguessin tingut. Sempre buscaven el moviment en els seus quadres; jo el busco amb codi i partícules digitals”. Per a ella, l’art generatiu és una coautoria entre la màquina i ella: “Programo regles i algoritmes, i cada execució de l’obra és diferent. Hi ha atzar, però dins d’uns límits que controlo”, explica l’artista visual.