Adeu a la icona del cine Brigitte Bardot

L’actriu i cantant Brigitte Bardot, icona del cine francès i símbol eròtic dels anys 1950 i 1960, va morir ahir als 91 anys a La Madrague, a Sant Tropetz (Costa Blava francesa), va informar la fundació que porta el seu nom. La protagonista d’I Déu creà la dona (1956), La veritat (1960) i Le Mépris (1963) era una de les últimes grans llegendes del cine francès encara en vida, després de la mort el 2024 d’Alain Delon.

Juntament amb la seua curta però vertiginosa carrera a la gran pantalla, Brigitte Bardot, coneguda per les sigles BB, va tenir també una exitosa i més llarga carrera en la música. Va quedar per als annals el single Je Taime - Moi Non Plus, gravat originalment el 1967 amb el seu antic amant i enfant terrible de la chanson française Serge Gainsbourg. En aquest tema, encara enrojolen molta gent els més que sensuals gemecs de Bardot.

Després del cine, la cèlebre actriu va iniciar una segona vida en el seu activisme a favor de la protecció dels animals. Les seues fotos al Canadà denunciant la caça de foques als anys 70 són encara cèlebres.

Tanmateix, Bardot també va destacar públicament pel seu suport a postulats reaccionaris i xenòfobs i es va mostrar propera a Jean-Marie Le Pen i a la seua filla, l’avui líder de la ultradreta francesa Marine Le Pen. També va crear polèmica amb el moviment feminista per la seua visió de les relacions entre l’home i la dona.

Les reaccions polítiques a la seua mort no es van fer esperar. El president de França, Emmanuel Macron, va considerar que Bardot encarnava “una vida de llibertat” que va aportar “una brillantor universal a França. Ella ens commovia. Plorem una llegenda del segle”. També Le Pen va mostrar la seua “pena immensa” per la mort de l’actriu i va considerar que va ser una personalitat “extraordinàriament francesa”. Feia temps que la intèrpret estava reclosa a les seues dos propietats del balneari de Sant Tropetz, amb serioses dificultats per caminar i lluny de la vida pública.