Ferran Sáez: «Hi ha coses invisibles molt importants, com l’esperança»

Ferran Sáez acaba de publicar el seu sisè llibre en poc més de dos anys. Una novel·la, quatre assajos i, aquest mes de gener, el dietari De totes les coses visibles i invisibles (Pòrtic), en el qual el filòsof, professor universitari i escriptor lleidatà cerca un equilibri subtil entre activitats de la vida diària (llargues caminades urbanes, música, lectures) i reflexions que les transcendeixen. Les vivències personals del pensador de la Granja d’Escarp es converteixen en aquesta obra en el punt de partida per a la indagació filosòfica.

Només tres mesos després d’estrenar el nou segell lleidatà Eclecta amb la novel·la L’altra hipòtesi, Ferran Sáez (la Granja d’Escarp, 1964) torna a l’actualitat literària amb el dietari titulat De totes les coses visibles i invisibles.

Per què ara un dietari? I per què datat de l’1 de gener fins a la nit de Sant Joan de l’any passat?

El dietari inclou sis mesos i ocupa 300 pàgines; si hagués estat tot un any, seria massa llarg. Potser és que em van passar algunes coses mig interessants, o potser tenia ganes d’escriure. O potser són les dos coses alhora. Després de La vida aèria, que va obtenir el premi Carles Rahola, volia fer una cosa semblant, però amb un format més canònic de dietari-dietari, i ha sortit De totes les coses visibles i invisibles.

Al llibre, pesen més les descripcions o les reflexions?

Intento equilibrar-les. De fet, al llibre explico que un dietari és alguna cosa més que un simple inventari de fets quotidians, però no s’han de saltar. Tampoc no ha de ser una mera concatenació de reflexions abstractes desvinculades de la vida quotidiana, perquè aleshores és un assaig. Però si consideracions abstractes d’aquest tipus en contingués poques, o cap, tampoc no funcionaria. Mantenir un equilibri raonable entre unes coses i les altres no és senzill. Per formació acadèmica i per bagatge em resulta més fàcil argumentar que narrar. Crec que ser conscient d’això és important a l’hora de modular el que escric, tant en aquest dietari com en altres llibres.

De fet, filosofar és reflexionar sobre les grans qüestions de la vida i l’existència, però es pot arribar a grans conclusions?

Filosofar és aprendre a morir. Aquesta idea és present a Ciceró, Montaigne i altres autors. De fet, el mateix Plató ja ho enuncia d’una altra forma al diàleg Fedó. Mirar de cara la nostra condició mortal ens allibera de pors que sovint, sense adonar-nos-en, condicionen les nostres decisions i prioritats. Pensar filosòficament la mort no significa obsessionar-s’hi, sinó entendre-la com una part inseparable de la vida. El més important aquí no són les conclusions, sinó les preguntes. Una persona que no se’n fa cap viu una existència una mica buida. Que després s’arribi a una conclusió o a una altra ja són figues d’un altre paner. Escriure un dietari com De totes les coses visibles i invisibles és com passar a net fets que són comuns en la majoria de persones, però a les quals potser no donem cap importància mentre ocorren.

Podem ser optimistes en aquest món actual?

Crec sincerament que és més important ser lúcids que ser optimistes. L’optimisme queda sovint desacreditat per la realitat. La lucidesa mai. Una altra cosa és tenir esperança.

Amb el títol del llibre sembla que vol parlar de tot.

De totes les coses visibles i invisibles és un fragment del credo de Nicea de l’any 325. És el credo llarg. Quan vaig escriure el llibre se’n commemorava el 1.700 aniversari. Efectivament, es tracta de proposar un títol en el qual cap gairebé tot, però també fa referència al fet que hi ha coses quotidianes i materials, i altres de més difícils de captar i també d’expressar. Hi ha moltes coses invisibles que són importants. Abans parlava de l’esperança, per exemple. L’esperança és invisible.

Últimament, la seua producció literària supera els dos títols per any. Ha estat una casualitat de les agendes editorials o és que cada vegada té una necessitat vital d’escriure, de posar en negre sobre blanc el que pensa?

Escric des que era un adolescent, però mai no ho he fet compulsivament. Hi ha coses més agradables que escriure, com tocar música o caminar en silenci. Entre els anys 2024 i 2025 vaig publicar més llibres del compte a conseqüència d’atzars editorials. Al llarg de la meua vida he publicat més de 50 llibres entre individuals i col·lectius.

En aquest sentit, ja té entre mans algun altre projecte literari per a aquest 2026?

D’aquí a uns mesos publicaré un llibre sobre instruments musicals, i potser també un assaig de pensament polític en el qual estic treballant ara mateix.