ART
Les últimes espigoladores de Ponent
La Generalitat compra per a la Col·lecció Nacional de Fotografia divuit imatges del lleidatà Santi Iglesias. Sobre dones que recollien espigues durant la sega a l’Urgell als anys noranta

Una de les imatges adquirides, de la sega a la Fuliola. - SANTI IGLESIAS
El departament de Cultura de la Generalitat va comunicar la setmana passada al fotògraf lleidatà Santi Iglesias que adquirirà per a la Col·lecció Nacional de Fotografia de Catalunya una sèrie de divuit imatges que va fer a finals dels anys noranta sobre pageses que recollien les espigues durant la sega del blat a l’Urgell. Es tracta d’una de les compres que la Generalitat porta a terme cada any en l’àmbit de l’art i la fotografia, amb obres que posteriorment es dipositen a la xarxa de museus catalans. En aquest sentit, Iglesias ja va ser protagonista el 2020 d’una d’aquestes compres, amb imatges que en aquell cas es van dipositar al Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. Ara, el fotògraf confia que aquesta sèrie segueixi el mateix camí, “davant de l’interès mostrat pel director del Morera perquè engrosseixi la col·lecció de la pinacoteca”, va explicar Iglesias a SEGRE.
El projecte Les últimes dones espigoladores és fruit del treball fa tres dècades amb càmera analògica i rodet en blanc i negre. “Vaig voler documentar com les dones que treballaven al camp als pobles de l’Urgell, sobretot a la Fuliola, ajudaven durant les tasques de la sega recollint les espigues”, va explicar Iglesias, molt content per l’adquisició pública d’aquestes fotos. “Suposo que el comitè de selecció deu haver valorat la qüestió etnogràfica, que les protagonistes de les imatges són dones en unes tasques que ara es fan amb maquinària agrícola, i el fet també que les fotos estan preses amb pel·lícula en blanc i negre –el negatiu proporciona una textura diferent–, un procés que avui ja no es veu amb la invasió del digital”, va comentar Iglesias. Aquesta sèrie constitueix un patrimoni fotogràfic que ofereix una mirada diferent d’instants del passat que perduren en la memòria col·lectiva –com es posa de manifest cada any a les Festes del Segar i el Batre de la Fuliola–, que pot reforçar la cultura de la societat agrícola catalana de finals del segle passat a Ponent.
Val a recordar que les sis fotos d’Iglesias que la Col·lecció Nacional va comprar el 2020 pertanyien al seu projecte Perifèria Oest 2014-2020, un treball reportatge de llarg recorregut per documentar el paisatge físic i humà a Ponent durant aquells anys.
En la Col·lecció Nacional també figuren obres de fotògrafs lleidatans com Lleonard Delshams, Jordi V. Pou o Toni Prim, entre d’altres.