“L’homenatge a Jaume Ferran ha de ser l’inici d’alguna cosa més”

Avui divendres es compleixen 10 anys de la mort del poeta, traductor i hispanista de Cervera Jaume Ferran Camps (1928-2016), una figura destacada de la Generació dels 50 de la poesia en castellà, juntament amb noms com Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo. L’aniversari ha donat peu a una doble jornada d’homenatge –avui a Lleida i demà a Cervera– per impulsar la difusió de la seua figura i obra poètica i reivindicar el personatge, que va residir des dels anys 60 als Estats Units, on va ser professor de Literatura Espanyola a les universitats de Colgate i Siracusa, a Nova York, encara que sense perdre mai els seus llaços amb Catalunya i la seua Cervera natal, de la qual va ser nomenat fill predilecte el 2001. En l’acte de presentació de l’homenatge, al Saló del Retaule de la Paeria, el fill del poeta, Jaime María Ferrán (Hamilton, NY, 1962), va agrair l’organització d’aquestes jornades acadèmiques, “que m’agradaria que fossin l’inici d’alguna cosa més perquè Jaume Ferran és un català universal”. Jaime María –“influït pel meu pare des de la Universitat de Siracusa, que va ser la meua llar cultural”– es va convertir en doctor en Literatura Espanyola, exercint en universitats de Carolina del Nord, Memphis i Atlanta, en la qual acaba de jubilar-se. El fill del poeta va destacar “la forta relació que sempre va mantenir el meu pare amb Catalunya”, recordant l’edició a l’IEI el 1989 d’Historia natural, “llibre amb el qual va voler recuperar la seua catalanitat”. 

En aquest sentit, el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, va afegir que aquella obra va estrenar la col·lecció de poesia Cigne per “recuperar als nostres grans autors i les seues obres”. El regidor de Cultura de Cervera, Ramon Augé, va posar de manifest el vincle de l’hispanista amb la capital de la Segarra, “ja que malgrat viure a l’altre costat de l’Atlàntic, va col·laborar durant 51 anys amb la revista local Segarra”. La vicerectora de Cultura de la UdL, Núria Casado, va remarcar la recent publicació del seu llibre pòstum (vegeu el desglossament) i la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, va recordar el llaç familiar (cunyats) entre Ferran i Jaume Magre, “el primer edil de Cultura de la Lleida democràtica”.

La UdL en reivindica la figura amb la publicació d’un llibre pòstum

El poeta lleidatà Carles M. Sanuy, impulsor de la doble jornada d’homenatge, va voler reivindicar l’obra de Jaume Ferran, “un autor que des de la poesia en castellà va contribuir també a la identitat col·lectiva de Ponent”. En aquesta línia es pot destacar la publicació el desembre per part de l’Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida del llibre pòstum de Ferran, Vade mecum, un manuscrit que va escriure a casa del seu fill, a Smyrna (Geòrgia), on va residir els últims tres anys de la seua vida. Sanuy va destacar la participació en aquest homenatge a Ferran (que arrancarà avui a les 11.00 h a l’IEI) de figures de la poesia espanyola com Luis Antonio de Villena, de l’assagista i poeta Jordi Virallonga i d’escriptors de pes locals com Pere Rovira, Pere Pena i Josep Maria Sala-Valldaura; així com demà a l’Auditori de Cervera (12.00 h) amb el poeta i crític David Castillo.