Reivindiquen el llegat de Jaume Ferran als deu anys de la mort del poeta

Poetes de prestigi com Luis Antonio de Villena, Jordi Virallonga, Pere Rovira o Pere Pena, entre altres, van participar ahir en un homenatge al poeta de Cervera Jaume Ferran als deu anys de la seua mort. Els ponents van lamentar que, malgrat el seu talent, Ferran sempre va quedar al marge del nucli més influent de l’anomenada Generació del 50.

Coincidint amb el desè aniversari de la mort del poeta, traductor i hispanista de Cervera Jaume Ferran Camps (1928-2016), ahir es van celebrar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida ponències organitzades per aquesta entitat, la Universitat de Lleida, els ajuntaments de Lleida i Cervera i l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. La jornada, amb sessions al matí i la tarda, va servir per analitzar-ne l’obra i el llegat dins de la Generació del 50. Els actes acabaran avui a l’Auditori de Cervera.

Un dels convidats a la jornada va ser el poeta Luis Antonio de Villena, qui va compartir taula amb el també poeta i crític Josep Maria Rodríguez per parlar del paper de Ferran dins de la Generació del 50: “Es movia en un espai lateral i els poetes de la seua generació no li allargaven gaire la mà”, va explicar Villena. Amb anècdotes de la seua relació amb Ferran i altres autors de l’època –com Alfons Costafreda o Jaime Gil de Biedma– va dibuixar la imatge d’un escriptor intens, romàntic i compromès amb la poesia. El va descriure com “una persona encantadora i desbordant”, capaç de transformar qualsevol conversa en un “gest de proximitat”. Rodríguez, per la seua part, va qualificar d’“inaudit” que no hagués rebut cap reconeixement.

La sessió va prosseguir amb les intervencions del poeta i professor Jordi Virallonga i el poeta i crític Josep Maria Sala Valldaura, que van analitzar la vinculació de Ferran amb la denominada Escola de Barcelona. Virallonga va subratllar que Ferran va ser “el gran oblidat”, recordant que, malgrat la qualitat de la seua obra, “va quedar al marge del nucli central”, mentre que Sala Valldaura va destacar que, malgrat que va fer de pont entre els cercles literaris de Barcelona i Madrid, el poeta mai no va encaixar del tot.

“Ferran era generós i predisposat a admirar, una cosa rara en els poetes”

“De Ferran sempre vaig admirar la generositat i la predisposició a admirar, cosa que en el món literari és molt escassa. De fet, la majoria de poetes són just el contrari”. Amb aquestes paraules va descriure ahir Jaume Ferran el poeta, novel·lista, assagista i dietarista Pere Rovira, qui, juntament amb el també poeta i novel·lista Pere Pena, va analitzar l’obra de l’autor de Cervera i la seua relació amb l’escriptor de Tàrrega Alfons Costafreda. “La seua relació arranca de la devoció”, va dir Rovira, qui va destacar que Ferran va organitzar homenatges pòstums i va dedicar escrits i poemes a Costafreda, “mentre que no em consta que aquest li’n dediqués cap a Ferran”. Per la seua part, Pena va remarcar que Ferran va ser, “juntament amb Gloria Fuertes, l’autor de la seua generació que més obres infantils va fer”, i va afegir que, a diferència de José Agustín Goytisolo o Jaime Gil de Biedma, Ferran va nàixer en el si d’una família catalanoparlant, la qual cosa li va permetre construir una doble identitat literària. “El poeta es deia Jaime i el memorialista, Jaume”, va resumir Pena, qui va afegir que al traslladar-se als EUA “va viure i va escriure entre dos llengües, dos mons i dos continents”. Pena va fer la que possiblement és l’última entrevista a Ferran, que va publicar SEGRE l’any 2009. Després de la ponència va tenir lloc la presentació del llibre pòstum de Ferran Vade mecum, obra que també es donarà a conèixer avui a Cervera.