Quan la tos i els mòbils irrompen en escena i obliguen a actrius com Àngels Gonyalons a cridar l'atenció al públic

Què passa quan el públic es converteix en el principal obstacle per seguir una funció? Al teatre, el silenci no és un simple gest de cortesia, sinó una condició. Sense, l’experiència escènica perd tot el seu sentit. Això va ser exactament el que va passar diumenge passat a la Llotja de Lleida durant la representació de La corona d’espines, de Josep Maria de Sagarra. 

Una successió de tos persistents i mòbils sonant en els moments de més intensitat dramàtica van obligar fins i tot l’actriu protagonista, Àngels Gonyalons, a cridar l’atenció al públic, tal com explicava dimecres un lector en una carta a la directora publicada en aquest mitjà.

Lluny de tractar-se d’un fet puntual, la crítica cultural Rosa Peroy, que ja va anar a veure l’obra setmanes abans al Teatre Nacional de Catalunya, va advertir sobre aquesta problemàtica. “Qualsevol distracció és un petit atemptat contra el text i contra els intèrprets”, escrivia en una crítica publicada a SEGRE. 

Encara que no tan exagerat com va ocórrer a la Llotja, Peroy es queixa del “comportament inadmissible de bona part del públic i de la pèrdua progressiva de cultura del públic, agreujada per l’ús normalitzat dels smartphones”. Des de l’altre costat de l’escenari, els professionals ho pateixen en primera persona.

El músic i professor Jordi Armengol, membre del Quartet Teixidor, que a més va resultar que era present entre el públic aquell dia a la Llotja, qualifica el que ha ocorregut d’“escandalós”. “Van sonar vuit o nou mòbils en moments de màxima tensió dramàtica. Ho trencaven tot”, explica.

Segons Armengol, “la situació va ser tan exagerada que una actriu va arribar a quedar-se en blanc durant uns segons”. Aquesta falta de consciència no es limita al teatre. Armengol recorda situacions similars en concerts. “He vist fins i tot directors parar una orquestra sencera per culpa del so d’un mòbil”, afirma.

El director de la companyia Zum-Zum Teatre, Ramon Molins, coincideix en el diagnòstic i apunta directament a la “impunitat amb què s’utilitzen els dispositius, que perjudiquen l’espectador que sí que vol escoltar”, conclou.

Per a ell, el canvi d’actitud del públic és evident: “La gent ja no es pren tan seriosament les normes i no sap què suposa per a qui està actuant.”

“El públic ja no es pren seriosament les normes ”

El músic Jordi Armengol va viure la funció a la Llotja des d’una doble posició: com a espectador i com a professional. “Des de l’escenari arriba tot, fins i tot el que l’espectador creu insignificant”, afirma.

“Fins i tot avisant, la gent continua fent soroll”

Ramon Molins, actor i director de Zum-Zum Teatre, alerta que aquestes conductes estan tan normalitzades que, en funcions amb públic escolar, “són els professors els que miren constantment el mòbil, donant un exemple pèssim als alumnes”. “Fins i tot instant a apagar els dispositius abans de començar l’obra, sempre en sona algun o algú l’agafa”, afegeix.