Mag Lari, il·lusionista: «Tota la vida he escrit, però mai ho havia ensenyat»

Josep Maria Lari (Barcelona, 1973) és un dels il·lusionistes més reconeguts del país, amb més de trenta anys de trajectòria professional per teatres de tot el món i popular també per les seues col·laboracions en ràdio i televisió. Autor de llibres sobre màgia i cultura urbana, ara debuta en la narrativa amb un llibre que Pagès Editors publicarà la setmana que ve, la novel·la La casa dels àngels, el nom amb què ha batejat la seua casa a Castellserà, en la qual es va instal·lar fa vuit anys.

Què l’ha fet saltar ara a la narrativa?

La veritat és que tota la vida he escrit, d’aquí la meua formació acadèmica en Filologia Catalana, però mai m’havia atrevit a ensenyar-ho. I és que, després de comprar l’edifici de Cal Tarragona de Castellserà, vaig començar a descobrir les històries i llegendes d’aquesta casa pairal del segle XVI i vaig veure que podia donar per a una novel·la històrica.

Què és més difícil: crear un joc de mans o una novel·la?

Doncs com que estic més acostumat al món de la màgia, escriure aquesta novel·la ha estat infinitament més difícil, en el sentit sobretot del temps invertit. M’ha portat molta feina, uns cinc anys, imaginar la trama, l’estructura interna, relacionar tots els personatges de la història... I dos anys abans ja estava pensant com fer-ho.

La gran protagonista és la mateixa casa.

Sí, sí, Cal Tarragona. Com més dies hi passo, millor em sento en aquest edifici amb tanta història darrere. M’imagino que soc com un passatger més de la seua història. És gairebé com una obsessió.

Una obsessió que va nàixer tot just la va veure per primera vegada.

Vaig pensar que podria haver estat la residència del comte Dràcula!... Per això vaig decidir convertir-la en casa meua. És molt antiga i impressiona només entrar-hi. He intentat conservar al màxim l’essència i restaurar-la.

I ara l’ha convertit en ficció literària.

És una novel·la que fa salts en el temps al llarg de nou segles. D’una banda, l’època actual en què compro la casa i, de l’altra, salts temporals des del segle XII, amb històries paral·leles de personatges de la saga que van fundar aquest edifici noble, com per exemple un representant de les últimes generacions de la família, Enric Tarragona, gendre del lleidatà Joaquín Viola, l’alcalde de Barcelona entre 1975 i 1976, que va morir en un atemptat dos anys després amb la seua esposa, Montserrat Tarragona. O històries més truculentes com la de Francina, la criada, viuda i malcarada, que al segle XVII van perseguir i van penjar per bruixeria.

Aquesta història té molt a veure amb el títol de la novel·la.

Sí, perquè van tancar les golfes on vivia la Francina per no entrar-hi mai més i van protegir tota la casa amb àngels pintats al llindar de cada porta, que hem recuperat per donar nom a l’edifici. A més, és un títol molt amable, que convida a visitar-lo i no remet a històries de por.

D’on treu el temps per escriure?

Soc molt obsessiu i puc passar-me 24 hores al dia treballant. Per a mi, el treball també resulta relaxant.

Preparat ja per Sant Jordi?

Em fa molta il·lusió firmar llibres per la diada. Aquesta novel·la és com un fill i vull compartir-la amb els lectors.

Altres projectes?

El febrer del 2027 estrenaré un espectacle de gran format al Teatre Victòria de Barcelona que es dirà Wish (desig), és la primera vegada que ho dic! I també dirigiré el muntatge que prepara el Mago Pop per a la seua gira mundial per estadis, que començarà al Santiago Bernabéu de Madrid.