La Seu Vella, al cor de Lleida

El 1991, Lleida va celebrar un congrés pioner sobre la Seu Vella, que va marcar un punt d’inflexió en la investigació i gestió del monument. Han hagut de passar 35 anys per a la nova cita acadèmica, que ahir es va inaugurar a la sala de la Canonja i que es desenvoluparà fins demà divendres en tres intenses jornades amb ponències i comunicacions a càrrec de mig centenar d’especialistes de tots els àmbits (patrimoni, arquitectura, història, art...) i la participació d’uns 200 inscrits. El nou partit va arrancar amb un significatiu canvi de nom: Congrés del Turó de la Seu Vella, ja que aquella cita del 91 va estar dedicada sobretot a l’antiga catedral, mentre que aquesta posa l’accent en la globalitat del Turó: l’església, però també el Castell del Rei, les muralles i baluards, els pous de gel i totes les dimensions que configuren aquest paisatge patrimonial al cor de Lleida.

La Càtedra Seu Vella de la Universitat de Lleida (UdL), creada el 2021, és l’organitzadora del congrés, que té com a objectiu “la investigació i la difusió de tot el conjunt monumental, que busca reflectir-se en aquella cita de 1991, l’esperit de les quals recuperem ara, però replantejada per abordar noves perspectives en un context molt diferent”. Així ho va destacar el director de la Càtedra, Guillem Roca, que es va mostrar molt satisfet per la repercussió de la cita: “Ens hem vist sobrepassats amb una allau de propostes de participació.”

En la inauguració del congrés, el president de la Diputació, Joan Talarn, va afirmar que “el patrimoni també és una oportunitat per al futur en l’àmbit turístic, econòmic i, sobretot, cultural”; i va destacar el suport de la corporació provincial a la UdL i a una dotzena de càtedres, entre les quals la de la Seu Vella.

També van participar en l’acte la regidora de Cultura, Pilar Bosch; la directora dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, Montse Parra; i la vicerectora de la UdL Núria Casado, juntament amb el mateix Guillem Roca.

Eduardo Carrero, professor d’Història de l’Art de la UAB, va impartir la ponència inaugural, en la qual va remarcar que el món acadèmic ha passat de considerar l’antiga catedral només com un edifici artístic a recuperar el seu paper històric en la societat.

Reivindiquen el material petri artístic tancat en dos capelles

Entre la dotzena de comunicacions de la primera jornada, destaca la de la historiadora Montse Macià, exdirectora del Museu de Lleida, en la qual va reivindicar la documentació i exposició de gairebé un miler de fragments petris artístics, originaris majoritàriament del procés de conversió de la catedral en caserna militar, que estan “tancats” en prestatgeries a les capelles de Montcada i de l’Assumpta, ocults als visitants i investigadors.

“El repte és revertir la sensació d’espai allunyat encara de la ciutat”

El lleidatà Guillem Roca, doctor en Història per la Universitat de Lleida i director des del 2024 de la Càtedra Seu Vella de la UdL, va valorar ahir les restauracions executades al Turó en les últimes dècades, però “queda encara molt per fer”. En aquest sentit, l’impulsor d’aquest nou Congrés del Turó de la Seu Vella va reconèixer que “moltíssima gent reconeix el perfil del monument com un símbol de Lleida –fins i tot n’hi ha que el porten tatuat–, però la sensació és que aquest espai encara està allunyat de la ciutat, i un repte com a lleidatà és revertir aquesta situació”.