Maria Barbal: «Sempre cal remarcar la lectura, on sigui i quan sigui»
Alguaire va celebrar aquest diumenge la tercera Festa del Llibre de Ponent, que va posar en relleu els llaços de la comunitat literària de Lleida i va retre homenatge a la trajectòria de l’escriptora de Tremp Maria Barbal

Maria Bernal en l'homenatge que li van fer a Alguaire
Com valora iniciatives, com la Festa del Llibre, que realcen el món de la literatura?
Sempre és important remarcar la lectura, on sigui i quan sigui. I aquesta idea de centrar-la en un àmbit geogràfic concret com les comarques de Lleida, a Alguaire, em sembla molt positiva.
El certamen ha volgut reconèixer la seua trajectòria.
Ho valoro amb agraïment i positivament, per descomptat. Suposo que una persona que ha escrit i ha publicat durant tant temps, com és el meu cas, se situa en una possibilitat de ser reconeguda.
Cultura
La comunitat literària homenatja la trajectòria de l’escriptora Maria Barbal
Ignasi Gómez Cabrera
En els inicis com a escriptora es va arribar a imaginar que podria assolir aquesta dimensió?
Quan una comença crec que no pensa en aquestes coses, o almenys és el que em va passar a mi. En una activitat creativa com ho és la narrativa, o la literatura en general, no se sol tenir una visió a curt o llarg termini. Comences; és una cosa que naix de tu, com una necessitat, i continues o no. Depèn molt de cada persona i de les seues circumstàncies.
En el seu cas, aquesta necessitat creativa es manté amb el pas dels anys. Per què?
Suposo que s’ha convertit en una part important de la meua vida, una necessitat d’explicar històries que m’interessaven, en part per voluntat de conèixer i de comprendre. De fet, la comprensió de l’ésser humà, en gran part, és un dels motius clarament literaris.
Amb tot, què valora més de la seua vida com a escriptora?
Ha estat una trajectòria que he viscut com una necessitat de trobar les paraules per explicar arguments diversos que m’interessaven.
El fet que això se’m valori, d’una banda, és una gran alegria i, d’una altra, la connexió entre lectors i escriptors que, de vegades, es produeix és molt bonica. Com a autora, et comuniques amb algú que la majoria de les vegades no la coneixes, però que viu el teu treball com una cosa que l’emociona. Això per a mi és el màxim.