La Generalitat reclama 800.000 € a Aragó per l’art que es va emportar del museu de Lleida

La Generalitat va presentar dimarts passat una reclamació extrajudicial al Govern d’Aragó en la qual sol·licita gairebé 800.000 euros vinculats a les antigues compravendes d’obres d’art del monestir de Sixena, el 1983 i el 1992, i a les despeses de conservació i restauració d’aquestes peces mentre van romandre al Museu de Lleida. Val a recordar que un total de 44 obres van ser traslladades al cenobi oscenc el desembre del 2017, en la polèmica operació policial al museu, amb Guàrdia Civil inclosa, en plena intervenció del Govern central per l’article 155 de la Constitució dos mesos després de l’1-O. Dotze obres més d’un total de 56 ja havien estat entregades prèviament pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Així ho va revelar ahir la vicepresidenta de l’executiu aragonès, Mar Vaquero, que va carregar contra el Govern català (vegeu el desglossament).

Segons l’escrit, firmat per la consellera de Cultura, Sònia Hernández, la Generalitat proposa al govern de Jorge Azcón “un procés de negociació directa entre les parts” en un termini de 10 dies, advertint a més que en el cas de no complir aquest requeriment és “voluntat de la Generalitat i del Consorci del Museu de Lleida exercir les accions legals pertinents”.

Els dos contractes de compravenda van ser declarats nuls per una sentència del tribunal d’Osca el 2015, confirmada pel Suprem el 2018. Segons l’escrit, la conseqüència que es deriva d’aquesta nul·litat dels contractes és “la recíproca restitució de les prestacions i la liquidació de l’estat de possessió”. Així, d’una banda, es xifra que la valoració actualitzada amb l’augment de l’IPC del preu del contracte del 28 de gener del 1983 és de 218.227,5 euros i el del contracte del 17 de desembre del 1992, de 202.090,31 euros, cosa que, un cop se sumen, suposa la quantitat de 420.317,82 euros.

I d’altra banda, indiquen que el cost derivat de la conservació i preservació de les 44 peces de la compravenda dipositades al Museu de Lleida, des del 1999 i fins al juliol del 2016 (també amb la variació de l’IPC) és de 370.801,65 euros, amb la qual cosa el total reclamat ascendeix a 791.119,47 euros.

Burofax del MNAC

Així mateix, el MNAC ha enviat un burofax a l’orde de Sant Joan, al monestir de Sixena, a l’orde de Malta, al bisbat de Barbastre-Montsó i a la monja Virginia Calatayud Aleixandre per reclamar una negociació de “bona fe” –amb xifres a determinar entre les parts–, davant de les conseqüències econòmiques derivades de la nul·litat de la compravenda de l’art i en especial per l’adquisició que es va portar a terme pel MNAC el 20 de juny del 1994.

Una “rebequeria” d’Illa sobre una qüestió judicial “ja resolta”

La vicepresidenta del govern d’Aragó, Mar Vaquero, va qualificar ahir la reclamació extrajudicial de la Generalitat d’una “rebequeria” del Govern de Salvador Illa, que “entra al joc dels socis independentistes”. La també consellera de Presidència, Justícia i Cultura va avançar que no contemplen obrir negociacions sobre una qüestió “ja resolta judicialment”. Així mateix, Vaquero va considerar “peregrí” que Catalunya reclami els costos de conservació d’unes obres de què “han estat gaudint” durant dècades en exposicions museístiques “cobrant una entrada” i convertint-les en “un gran atractiu museístic”.

Les pintures del MNAC, l’última polèmica fins al moment

Després de l’episodi policial del 2017, els viatges de patrimoni de Lleida a Aragó van seguir entre febrer i març del 2021, amb el trasllat d’un altre centenar d’obres de la Franja al Museu Diocesà de Barbastre. La rúbrica va arribar ara fa un any, quan el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del 2016 del jutjat d’Osca ordenant el trasllat de les pintures murals romàniques que conserva i exhibeix el MNAC a Barcelona. I sense oblidar un altre litigi latent: el frontal de Berbegal, la taula de Sant Pere i la portada de l’església d’El Tormillo de Peralta d’Alcofeya, pendents de la reclamació del bisbat d’Osca.