Toni Strubell novel·la ‘a fons’ el procés

“Pilar Rahola assegurava que haurà de passar molt de temps per escriure sobre el procés, però si no ho fem nosaltres... fins i tot Isabel Coixet en volia fer una pel·lícula!”, lamentava ahir el filòleg, polític i escriptor Toni Strubell (1952). Per això ha posat fil a l’agulla i acaba de publicar la novel·la La darrera paraula (Llibres del Segle), que va presentar a la llibreria La Fatal de Lleida, en un acte en el qual va conversar amb el filòsof i professor Josep Maria Forné. “Per explicar tot el que va passar aquells anys des del punt de vista català, abans que ho facin els altres.” No és un assaig ni una anàlisi política sinó una història de ficció, això sí, basada en fets molt reals.

“Com deia Yourcenar, si vols explicar alguna cosa en profunditat, escriu una novel·la”, va comentar el també fundador de la Comissió de la Dignitat. “Un llibre d’història ha d’estar molt lligat a dades i dates, en canvi, en una novel·la pots investigar les relacions humanes, posar-te a la pell de les persones... Aquesta és la intenció de l’obra.” I per a això, ha creat el personatge d’Alejandro, un barceloní que, després de viure des dels anys 80 a Amsterdam, torna a Barcelona l’octubre del 2018 i queda impactat per les manifestacions del primer aniversari de l’1-O. “Des de posicions absolutament oposades a l’independentisme, els esdeveniments que va vivint al llarg de la trama provoquen en el protagonista una evolució en la seua manera de pensar i percebre la realitat del país en el qual ha aterrat, en la qual acaba implicant-se fins i tot comportar-li conseqüències greus”, va comentar l’autor.

Strubell va assegurar que “la novel·la està dissenyada per identificar els culpables criminals” d’un procés que ja forma part de la història recent de Catalunya. Això sí, amb un to “en contra de la típica autoflagel·lació dels catalans, que sempre busquem culpables de tot el que ens passa, la qual cosa ha provocat estúpidament la divisió del món independentista”.

Però el polític independentista no es rendeix. “A la llarga, els grans derrotats del procés seran els agressors, els repressors, els antisolidaris i els creadors del lawfare contra la societat catalana”, va concloure.

“L’aberrant ‘devolució’ de l’art no es veu a cap altre país”

Fundador el 2002 de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell ha seguit molt de prop el litigi de l’art amb Aragó. “Estem en contra d’aquest sentiment de catalanofòbia darrere d’aquesta aberrant devolució de material museístic, que no es veu ni s’entén a cap altre país del món”, va comentar. De fet, la Comissió de la Dignitat va enviar recentment a la Generalitat un requeriment d’inactivitat perquè reclami per totes les vies els diners que va pagar en el seu dia per l’art de Sixena, que finalment va haver d’entregar a Aragó davant de la nul·litat de la compravenda decretada en seu judicial. “Resulta vergonyós que la nostra administració no hagi fet res sobre això durant anys: ni va impedir l’atrocitat del trasllat de les obres i ni tan sols no va reclamar per la indemnització”, va criticar Strubell, “desil·lusionat davant d’una maquinària judicial sempre en contra”.