Les falles dels Pirineus: una tradició ancestral i vinculada a la pagesia
La festivitat considerada patrimoni de la humanitat per la UNESCO comença la temporada 2026 aquest divendres a Durro
El foc de les falles s’estén i ja crema en 25 pobles del Pirineu lleidatà
Divendres comença la temporada de falles 2026 amb les falles de Durro. La festivitat conclourà el 25 de juliol, amb les falles de Llesp. L'origen darrera aquesta costum, declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO prové de tradicions ancestrals posades en marxa pels agricultors del Pirineu.
Una tradició per la bona collita
Les falles dels pobles pirinencs són d'origen desconegut, però els historiadors coincideixen que sempre s'han celebrat al voltant del solstici d'estiu. És una tradició vinculada a la pagesia, realitzada en les dates on començava la saga de cereal.
La baixada de la muntanya fins al centre dels municipis amb falles buscava purificar els boscos del voltant dels pobles i espantar els mals esperits amb la intenció de manifestar una bona collita.
El camí creat pels fallaires mentre carreguen les falles de la muntanya fins al centre del poble. Arxiu
Les falles i els camins de foc
Les falles són troncs alts, que mesos abans els veïns han talat i assecat per la seva crema en la baixada per la muntanya. Les fallaires inicien el recorregut des del faro, la primera foguera que inicia la ruta i ubicat a una muntanya o turó pròxim al poble. La baixada la fan en fila, carregant les torxes fins al centre del seu poble on les ajuntaven creant una foguera i un símbol de cooperació.
La baixada, que simulava un camí de foc, la dirigeix el faller major i tradicionalment els fallaires eren joves de les famílies del poble. Avui dia hi participen dones i també nens, que carreguen falles més petites.
Patrimoni de la humanitat
La UNESCO va reconèixer la festivitat com patrimoni immaterial fa poc més d'una dècada. En aquest reconeixement s'hi incloïen 63 localitats dels Pirineus i actualment n'hi figuren 94.
