Tresors amagats en dos petits pobles del Pirineu: les esglésies sense campanar tradicional que són patrimoni mundial
Cardet i Durro tenen joies arquitectòniques úniques a la Vall de Boí, com una cripta, reconegudes per la UNESCO
Una vista de Sant Quirc de Durro.
La Vall de Boí, al Pirineu de Lleida, atresora, d'entre nombroses joies arquitectòniques, un parell que sovint passen inadvertides per a l’ull inexpert: les esglésies romàniques de Santa Maria de Cardet i Sant Quirc de Durro. Aquestes meravelles medievals destaquen per ser les úniques del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la Unesco que no compten amb un campanar tradicional.
A diferència de les altres set esglésies de la vall, com Sant Climent i Santa Maria de Taüll o Santa Eulàlia de Erill la Vall, els temples de Santa Maria de Cardet i Sant Quirc de Durro acullen les seues campanes en una estructura coneguda com a espadanya: un mur vertical que s’eleva sobre l’edifici i sol culminar en un pinacle, però a diferència del campanar, no permet l’accés a les campanes des de l’interior del temple.
Santa Maria de Cardet, un absis espectacular i una cripta única
Santa Maria de Cardet, malgrat ser una de les menys conegudes, compta amb un dels absis més impressionants de tot el conjunt. Construïda aprofitant el desnivell de la muntanya, aquesta església del segle XII acull al seu interior l’única cripta de la Vall de Boí.
L'església de Santa Maria de Cardet.
Les transformacions barroques que va experimentar el temple van deixar com a llegat la seua particular espadanya, un element que s’ha mantingut en l’última restauració per preservar l’aspecte que tenia l’església a començaments del segle XX.
L'absis del temple romànic de Cardet.
Sant Quirc de Durro, una ermita en un enclavament privilegiat
Per la seua part, l’ermita de Sant Quirc es troba en un lloc privilegiat, a la muntanya de Durro, a uns 1.500 metres d’altitud. La seua ubicació no és casual, ja que està vinculada a l’espai social treballat per la comunitat i a l’antiga tradició pagana de córrer falles.
Una vista de Sant Quirc, amb el poble de Durro al fons
Aquest petit edifici del segle XII combina elements romànics amb aportacions barroques posteriors. Al seu interior, conviuen harmoniosament diferents èpoques artístiques, des de la còpia del frontal de l’altar romànic fins la imatge gòtica de San Quirc i Santa Julita, passant pel retaule barroc.
Un patrimoni excepcional al Pirineu de Lleida
La Vall de Boí, situada a la comarca de l’Alta Ribagorça, compta amb un conjunt excepcional d’esglésies romàniques que constitueixen un dels exemples més destacats d’aquest estil arquitectònic a tot Europa. A més de les ja esmentades, completen el conjunt les esglésies de Santa Maria de Taüll, Santa Eulàlia de Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro i l’Assumpció de Cóll.
Aquest grup de temples, construïts entre els segles XI i XII, representa la culminació de l’art romànic a la regió i és un testimoni excepcional de la introducció de les formes artístiques romàniques al sud d’Europa. El seu valor universal va portar la Unesco a declarar-les Patrimoni Mundial el 2000.
I encara que les esglésies de Santa Maria de Cardet i Sant Quirc de Durro puguin passar més desapercebudes per la seua ubicació i dimensions, no deixen de ser peces fonamentals d’aquest conjunt únic. Les seues peculiaritats arquitectòniques i la seua integració en el paisatge pirinenc les converteixen en tresors ocults que tot amant de l’art i la història hauria de descobrir.
