UNIVERSITAT
La UdL vol reformular el CAEM
Busca un nou model de funcionament administratiu per al Centre d’Art d’Època Moderna. La directora va dimitir a l’agost i estudien trobar una solució abans que acabi l’any
Examen el maig del 2025 al CAEM d’una tela de finals del XVI, identificat com del Greco. - AMADO FORROLLA
Ja fa temps que en el si de la Universitat de Lleida s’escolten rumors que es vol tancar el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM), un laboratori referent en estudis tècnics i històrics de pintures artístiques i que l’any passat va celebrar el 25 aniversari. La dimissió el mes passat de la que n’era la directora, María Antonia Argelich, no va fer més que disparar les alarmes.
Fonts del mateix equip de rectorat de la UdL van explicar a SEGRE que “ja a finals de l’any passat es va determinar que calia buscar un nou model de funcionament per al CAEM”. Sobretot, per trobar solucions a “dos problemes que aquest centre arrossega des de fa uns anys”.
D’una banda, la vinculació administrativa d’un servei cientificotècnic com aquest amb la mateixa UdL, que “els últims anys s’ha anat trencant”, i de l’altra, la solvència econòmica, que “no acaba de funcionar”.
Des de la UdL neguen que la intenció sigui tancar aquest centre d’art, fundat el 2001 pel llavors catedràtic d’Història de l’Art Ximo Company, però sí que “s’està estudiant una remodelació o reestructuració, si pot ser per abans de final d’any”.
En aquest sentit, des del mateix CAEM, la subdirectora, Jésica Martí, també va comentar que es tracta d’“adequar el centre a la normativa, amb una reestructuració de personal i un pla de viabilitat, encara que l’economia d’aquest servei no està en dubte, ja que comptem amb molts encàrrecs; de fet, si la idea fos tancar-lo no estaríem acceptant encàrrecs de feina com estem fent”. Martí va remarcar fins i tot que “estem en el millor moment que ha tingut el centre”.
Des de la distància que atorga la jubilació, Ximo Company –que va deixar la direcció del CAEM el 2023– va assegurar que “em consta que la rectora i el vicerector volen mantenir el centre d’art”, malgrat que va reconèixer que “cal estudiar i parlar amb tranquil·litat sobre la qüestió econòmica”.
Company va voler posar un especial accent en el que representa un centre cientificotècnic com aquest, “d’abast estatal, únic al país, que no pot desvincular-se de la Universitat de Lleida, que és el que també li atorga la capacitat de transparència i garanties com a institució pública catalana”.
El prestigi
Company va afegir que “el CAEM no pot convertir-se en una empresa emergent, una mena de start-up, almenys en aquest moment. El CAEM dona prestigi a la UdL; som UdL i hem de continuar sent la representació de la UdL en aquest terreny artístic”.
