El fill de Santiago Carrillo recupera en un llibre la memòria històrica de les dones a través de la seua mare i la seua àvia

“La meua àvia va ser un personatge espectacular. Era analfabeta, però tenia una intel·ligència brutal”, va explicar ahir Jorge Carrillo Menéndez a la seu de CCOO de Lleida durant la presentació del seu primer llibre, Luchadoras. Memoria de una deshonra salvada (Almuzara). Fill de Santiago Carrillo, històric secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), l’autor reconstrueix en aquesta obra les vides de la seua àvia, María Alivio, i la seua mare, Carmen Menéndez, dos dones que van viure la violència, la Guerra Civil, l’exili i la lluita antifeixista. L’acte, introduït per Pere Sánchez, secretari general de CCOO de Lleida, va comptar amb un col·loqui amb la periodista i crítica literària d’aquest diari Rosa Peroy i Juan Cal, escriptor i exdirector de SEGRE. “Jo li devia aquesta història”, va afirmar Carrillo, que durant anys va intentar escriure sobre la seua àvia sense aconseguir-ho. María havia estat víctima d’una violació i la seua filla Carmen, nascuda com a conseqüència d’aquella agressió, no va conèixer la veritat fins passats els 40 anys. “La meua mare mai va superar ser el producte d’una violació”, va explicar. L’autor va esperar a la seua mort per abordar una història que havia marcat profundament la vida familiar. L’impuls definitiu va arribar el 2001, durant els últims quinze dies de vida de María, que va morir als 102 anys i va aprofitar aquell temps per explicar-li al seu net episodis del passat que havia mantingut en silenci. La història de María és també la d’una dona analfabeta que es va enfrontar al caciquisme i a les dificultats de l’època per garantir un futur millor a la seua filla. Ja a Barcelona, es va implicar en els ambients republicans i va col·laborar amb el Socors Roig Internacional. El 1943 es va afiliar al Partit Comunista, igual que la seua filla, Carmen.

En aquesta línia, Rosa Peroy va posar l’accent en la importància de recuperar la memòria de dones com María i Carmen, les vides de les quals van quedar sovint en segon pla davant de les dels dirigents polítics que les van envoltar. L’obra, va assenyalar durant el col·loqui, permet atansar-se a la història del segle XX des dels records familiars i des de l’experiència dels qui també van protagonitzar aquells fets, encara que no ocupessin els grans titulars. El 1939, María i Carmen van fugir a França, on van participar en la resistència contra l’ocupació alemanya. Va ser durant l’exili quan Carmen va conèixer Santiago Carrillo, amb qui va formar una família de tres fills. La clandestinitat va marcar la vida quotidiana: mentre Santiago era un dels dirigents més exposats del PCE, ella havia de quedar en l’anonimat per protegir la família. “Vam residir durant tota la infància en municipis governats pel Partit Comunista francès per disposar d’unes condicions mínimes de seguretat”, va comentar Carrillo.

Per la seua part, Juan Cal va contribuir al col·loqui amb una mirada periodística sobre el context històric en el qual van transcórrer ambdós vides. La trajectòria de María i Carmen permet recórrer la república, la Guerra Civil, la resistència antifeixista, l’exili i la Transició, però també entendre com aquells grans fets van afectar la intimitat d’una família. Amb Luchadoras, Jorge Carrillo recupera una memòria familiar poc coneguda i ofereix una altra mirada a la història del segle XX, explicada des de l’experiència de dos dones que van lluitar per sobreviure i mantenir les seues conviccions en temps especialment difícils.