El MNAC recupera els sons del romànic del Pirineu a través d’un estudi acústic d’Ona Balló
Fruit d’un singular estudi acústic de la historiadora barcelonina Ona Balló

La investigadora i historiadora de l’art Ona Balló dijous davant d’un fresc romànic del MNAC. - ACN
Com sona el romànic del Pirineu de Lleida? La historiadora de l’art barcelonina Ona Balló porta uns anys recorrent temples, ermites i valls del Pallars i l’Alta Ribagorça en una investigació que té com a objectiu recordar que les esglésies romàniques no són només edificis de pedra sinó que “eren també un espai sonor en el qual es podia escoltar litúrgia i música, fins i tot teatre religiós”. Com a fruit del seu treball, aquesta setmana el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha inaugurat l’exposició temporal El viatge invers. Un fresc sonor al romànic, que es podrà visitar fins al 30 d’abril. Si fa poc més d’un centenar d’anys les pintures murals romàniques dels absis van viatjar del Pirineu a Barcelona, Balló ha volgut emprendre un singular viatge a la inversa, perquè el visitant del MNAC pugui contemplar i escoltar aquests frescos “en el seu ambient particular”.
La mostra –a partir de sons que habiten les esglésies i valls pirinenques– transcorre entre els absis dels temples de Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal, Sant Pere i Sant Pau d’Esterri de Cardós, Santa Maria de Ginestarre, Santa Maria de Taüll i Santa Eulàlia d’Estaon.
Com va informar SEGRE el gener del 2023, aquests són només alguns dels edificis i paratges que Balló va començar a recórrer l’any anterior, carregada de micròfons i aparells d’enregistrament, en una ruta des del petit poble de Besan, en plena Vall Ferrera, fins a Sant Romà d’Aineto o Sant Vicenç de Capdella, a la Vall Fosca. Aquesta investigació formava part de l’elaboració de la seua tesi doctoral –a través del Laboratori d’Espai Sonora de la Universitat de Grenoble–, que va rebre una ajuda de la primera convocatòria de beques del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
La investigadora i programadora cultural, també comissaria de la mateixa exposició, va explicar aquesta setmana que “el so ens permet mirar les obres d’una altra manera i, per això, no hi ha cartells que et diguin què estàs escoltant exactament; cada persona s’ha de deixar portar pel so i interpretar-lo de la manera que vulgui”. Balló aconsegueix ara fer realitat al MNAC una de les seues reivindicacions, ja que lamentava que “als museus només podem veure les pintures, ens ensenyen a mirar però no a escoltar”.