GRÀFIC. Catalunya és la comunitat on les rendes mitjanes i baixes paguen més IRPF

Catalunya és la comunitat autònoma on més paguen els contribuents amb rendes mitjanes, via IRPF, fins 273 euros de diferència amb els madrilenys en el cas d’ingressos anuals de 30.000 euros, segons el Panorama de Fiscalidad Autonómica Foral 2018 del Consell General d’Economistes. En roda de premsa, el president del Consell General d’Economistes, Valentín Pich, ha destacat que Catalunya és la que compta amb més impostos propis, malgrat que són "poc efectius", un total de 18, si bé tres d’ells han estat declarats inconstitucionals, un està pendent del Tribunal de Justícia de la UE i quatre són de nova creació.

Sobre Catalunya, Pich ha considerat que "no és una bona carta de presentació que hi hagi tants impostos" i ha subratllat "l’opacitat" a l’hora de conèixer la recaptació d’un impost, malgrat que hauria de ser una dada pública que hauria d’estar disponible, i la falta d’un marc regulatori estàndard.

Els impostos propis (82 a tot el país) representen per a les autonomies només el 2,2 per cent de la recaptació tributària (el 3,2 per cent a Catalunya) i, segons l’opinió de Pich, suposen una "jungla inexpugnable" amb un import "poc significatiu".

En la mateixa línia, l’economista i professora de la Universitat de Murcia María José Portell ha qüestionat la "rendibilitat" dels impostos de nova creació a Catalunya i aquí s’ha referit al que grava les estades en apartaments turístics, el de risc mediambiental d’elements radiotòxics, begudes ensucrades i emissions de diòxid de carboni.

Segons Pich i respecte a la tributació per IRPF, els catalans són els que més paguen de tot Espanya en el cas de rendes mitjanes o baixes (16.000, 20.000 i 30.000 euros) mentre que els extremenys són els que més tributen en els trams mitjans-alts, és a dir, entre 45.000 i 70.000 euros a l’any.

Quant a les rendes més grans del país, els que cobren entre 110.000 i 600.000 euros, la tributació més gran la paguen els valencians davant els madrilenys, regió aquesta última que manté els tipus més baixos en tots els trams de renda.

Pich també s’ha referit a l’impost de Successions que ha tingut una "baralla a la baixa" a veure qui redueix més aquest tribut davant el de Patrimoni que ha anat a l’alça i ha pujat significativament.

A tall d’exemple, Pich ha subratllat les diferències entre comunitats a l’hora de tributar per una herència de 800.000 euros, dels quals 200.000 corresponen a l’habitatge del mort.

En aquest cas, Aragó seria la que més paga -fins 153.299 euros- seguit d’Astúries (103.135 euros) i Castella i Lleó (81.018), mentre que Andalusia no pagarà res per estar bonificada al cent per cent i les Canàries només abonaria 153 euros.

En l’impost de Patrimoni, Madrid és la que està bonificada cent per cent mentre que Extremadura, Andalusia i Galícia són les que més tributen.

El següent quadre recull, en les comunitats autònomes de règim comú, la recaptació el 2017 per via IRPF d’un contribuent solter, sense fills, amb menys de 65 anys i uns ingressos anuals de 20.000, 30.000 o 45.000 euros.