Llum verda al banc més gran de l'Estat

Els consells d’administració de CaixaBank i Bankia van donar ahir el vistiplau a l’Acord Comú de Fusió, que donarà com a resultat l’entitat més gran de l’Estat. L’operació crearà un grup amb actius per import de 664.027 milions d’euros (les dos terceres parts aportades per CaixaBank), unes 6.600 sucursals (4.400 l’entitat d’origen català i més de 2.200 l’entitat nacionalitzada) i una plantilla conjunta superior als 51.000 empleats (gairebé 35.600 CaixaBank i uns 16.000 Bankia).

La reunió dels respectius consells es va fer després que els treballs de la fase de due diligence, en la qual es van analitzar a fons els números de cada entitat, es prolonguessin més del previst i sorgissin certes divergències a l’hora de determinar l’equació de canvi.

La fusió pot comportar la reducció de 8.000 llocs de treball en prejubilacions i baixes incentivades

Si ja per si mateix aquest és un assumpte difícil d’acordar en una operació d’aquestes característiques, en aquesta ocasió tenia un interès addicional, ja que Criteria no havia de baixar del llindar del 30% en l’accionariat del grup resultant perquè la Fundació La Caixa no perdés avantatges fiscals, un requisit que a més està inclòs en un protocol intern i la ruptura del qual implicaria l’assumpció d’una sèrie de costos. Finalment, CaixaBank ostentarà una mica menys del 75% de la nova entitat i Bankia es quedarà amb una participació una mica superior al 25%. Criteria mantindrà així el llindar del 30% i el FROB, fons de rescat públic que compta amb un 61,8% en el capital de Bankia, assolirà entorn del 16%.

L’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ostentarà la presidència del nou grup, però amb poders limitats, mentre que el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Górtazar, assumirà al seu torn la gestió del grup.

La seu social de la nova CaixaBank –Bankia desapareixerà com a marca– estarà a València, la mateixa que tenen ara totes dos entitats. Al seu torn, Barcelona i Madrid acolliran les seus operatives.

Es dóna per fet el tancament d’oficines duplicades i fonts del sector calculen que pot suposar l’eliminació de 8.000 llocs de treball amb baixes incentivades i prejubilacions del personal de més edat.

A Lleida, les dos entitats compten en total amb uns 450 empleats.

El procés de concentració de més calat en les últimes dècades

La fusió de CaixaBank i Bankia haurà de rebre ara l’autorització dels reguladors i també serà aprovada per les respectives Juntes Generals d’Accionistes dels dos bancs. En principi, no seria una realitat fins a finals d’any o més probablement principis del 2021.

El camí de fusió que ara arranquen és el procés de concentració de més calat en el sector bancari en les últimes dècades i arriba en un moment complicat per a la banca per la baixa rendibilitat de les entitats i la crisi de la Covid-19, que farà augmentar la morositat.

Aquesta unió CaixaBank-Bankia deixa el tauler bancari format per tres grans peces: la nova entitat sorgida de l’esmentada fusió, que mantindrà el nom de CaixaBank, el Santander i el BBVA, i aviva de nou, a més a més, el debat sobre la concentració bancària en entitats de menor mida, com Banc Sabadell.