La patronal es despenja de l'acord sobre el mecanisme d'equitat de les pensions
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, en una fotografia d'arxiu.
La CEOE s’ha despenjat de l’acord que negociava el Ministeri d’Inclusió amb patronal i sindicats per tancar un mecanisme d’equitat intergeneracional que asseguri la sostenibilitat del sistema de pensions i que suposaria una pujada de cotitzacions. La CEOE ha expressat en un comunicat el seu rebuig d’una proposta del Govern espanyol que considera "insuficient" i que, assegura, en comportar una alça de les cotitzacions, tindrà efectes negatius sobre l’ocupació.
El Govern estatal ha portat a la trobada d’aquest matí, expliquen a Efe fonts de la negociació, una nova proposta que gradua l’augment de les cotitzacions en funció dels anys, començant per 0,2 punts addicionals el 2023 per pujar-ne 0,3 el 2024, 0,5 en 2025 fins assolir-ne 0,6 el 2026.
Aquesta alça de 0,6 punts de les cotitzacions es repartiria entre 0,5 punts per a l’empresa i 0,1 punts per al treballador i es mantindria fins 2032, quan tornaria a reduir-se al mateix ritme: 0,5 punts el 2033, 0,3 punts el 2034 i 0,2 punts el 2035. L’última proposta que va presentar el Govern espanyol dilluns passat plantejava una cotització addicional a la Seguretat Social de 0,6 punts, que empreses i treballadors haurien d’abonar durant deu anys per nodrir el fons de reserva a raó de 0,4 i 0,2 punts.
Encara que la proposta d’aquest matí disminuïa en certa manera aquest increment, la CEOE ha rebutjat pactar un disseny que comporti pujada de cotitzacions.
"CEOE i Cepyme han subratllat que augmentar les cotitzacions socials i fer que la càrrega més gran recaigui sobre les empreses té efectes negatius sobre l’ocupació i va en direcció contrària al que necessita el sistema públic de pensions", han informat en un comunicat després de concloure|acabar la reunió d’aquest matí.
"El creixement de l’ocupació és la principal garantia de sosteniment del sistema de pensions. A més, la proposta de l’Executiu té poc d’intergeneracional, ja que carrega tots els esforços sobre els treballadors actuals i futurs, especialment sobre els joves," afegeix la patronal. Després d’aquest "no" de la CEOE, Govern central i sindicats tenen previst continuar negociant aquesta tarda els detalls d’aquest mecanisme d’equitat, cridat a substituir el factor de sostenibilitat i per al qual s’havia fixat aquest dilluns com a data límit per a l’acord.
UGT ha apuntat que la sortida de CEOE "obre un nou escenari" on la proposta pot "tenir canvis" mentre que CCOO ha assenyalat que "manté algunes diferències" amb la postura actual del Govern espanyol i ha manifestat la seua disposició "a continuar negociant per arribar a un acord en el termini més breu possible". Aquest increment de les cotitzacions tindria un caràcter finalista, ja que aniria destinat a nodrir el fons de reserva de la Seguretat Social, l’anomenada "guardiola de les pensions", que actualment compta amb tot just 2.000 milions d’euros.
Així, el mecanisme d’equitat intergeneracional, que substituirà al factor de sostenibilitat de la reforma de 2013, està cridat a fer front a un increment futur de la despesa com a conseqüència de la jubilació de la generació del "baby boom", els nascuts entre finals de la dècada de 1950 i a mitjans de la de 1970. A més d’aquest augment dels ingressos, el mecanisme limita la despesa en pensions, de manera que l’increment anual sobre el PIB, segons les projeccions de l’informe sobre pensions de la Comissió Europea, l’Ageing Report de 2024, no superi 0,8 punts del PIB el 2050, uns 10.000 milions d’euros a data d’avui.
I per a això, a partir de 2033, revisarà cada tres anys aquesta ratio i, en cas de desviació, haurà d’adoptar mesures addicionals pactades en el diàleg social i amb acord en el Pacte de Toledo, que passen per la distribució d’actius del fons de reserva, amb un límit anual del 0,2 % del PIB.
Si se supera l’esmentat límit o s’esgota l’anomenada "guardiola de les pensions", el Govern espanyol haurà de negociar amb els interlocutors socials una proposta dirigida a reduir la despesa en pensions sobre el PIB amb base en les recomanacions del Pacte de Toledo i, en cas que no sigui suficient, a elevar les cotitzacions socials.
