Els països de la UE acorden demanar la intervenció del mercat per abaratir la llum
La comissària europea d'Energia, Kadri Simson, amb la viceministra tercera del Govern espanyol i ministra de Transició Ecològica al Consell Extraordinari d'Energia a Brussel·les aquest divendres.
Els països de la Unió Europea van acordar aquest divendres demanar a la Comissió Europea que dissenyi una "intervenció temporal d’emergència" al mercat elèctric, per exemple, a través d’un límit al preu del gas en la formació de preus de l’electricitat. Segons les conclusions del Consell extraordinari d’Energia, els ministres d’Energia dels Vint-i-set proposen a l’Executiu comunitari que prepari "una intervenció temporal i d’emergència, inclòs un límit en el preu del gas", entre altres mesures.
"En les mesures específiques al respecte hauria també d’ajudar a limitar l’impacte dels elevats preus del gas als mercats elèctrics de la UE i els preus energètics per als consumidors", expressa a continuació un text relativament ambigu i que no explicita si aquesta s’assemblaria a l’"excepció ibèrica" que ja apliquen Espanya i Portugal.
Els ministres també van acordar estudiar "possibles opcions per a la introducció d’un límit de preu (de compra) a les importacions de gas de jurisdiccions específiques", assenyala el text, que no es refereix directament a Rússia i subratlla que encara fa falta "més treball per a la possible introducció d’aquesta mesura". "Alguns països ens han demanat que analitzem possibles límits de preu a la resta del gas que la UE importa. Si l’objectiu de les nostres polítiques és contrarestar les manipulacions russes de les entregues de gas a Europa, té sentit centrar-se en el gas rus. Però en aquest moment tot està sobre la taula. Un preu general al gas, inclòs el gas natural liquat, pot suposar un risc de subministrament", va assenyalar la comissària d’Energia, Kadri Simson.
Els Vint-i-set, en canvi, sí encarreguen també a l’Executiu comunitari que dirigeix l’alemanya Ursula von der Leyen que proposi mesurades per "limitar els ingressos dels productors inframarginals d’electricitat amb baixos costos de producció", com les renovables, la hidràulica i la nuclear, en línia amb la idea esbossada per Brussel·les fa dos dies. També insten a la Comissió Europea a introduir una "contribució de solidaritat" sobre les companyies petroleres i gasístiques que pugui ser utilitzada per "mitigar l’impacte dels preus de l’energia en els consumidors".
D’altra banda, demanen que Brussel·les presenti la propera setmana una proposta legislativa per "incentivar una reducció coordinada de la demanda d’electricitat a la UE per alleujar la pressió sobre la generació elèctrica" i no descarten un ajustament del sistema de comerç d’emissions de CO2, però respectant els compromisos climàtics. Finalment, els titulars d’Energia dels Estats membres encarreguen a Brussel·les que dissenyi "instruments de liquiditat d’emergència" per garantir que les empreses tinguin prou fons en el context actual d’"elevada volatilitat" als mercats de futurs. "Hem acordat la necessitat d’una solució urgent i robusta. No ha estat una discussió fàcil ni tampoc serà l’última, però hem aconseguit trobar una clara direcció de les mesures que han de prendre", va dir en una roda de premsa el ministre txec d’Energia, Jozef Síkela, el país de la qual ostenta la presidència de torn del Consell de la UE.
El titular txec no va descartar que es convoqui un altre consell extraordinari d’Energia a finals de setembre per avançar en la resposta a la crisi.
