Les dones rurals de Lleida, amb més atur malgrat ser minoria als pobles

La desigualtat entre homes i dones s'accentua en l'àmbit rural de Lleida, amb taxes d'atur femení superiors al masculí malgrat que elles suposen un percentatge de la població menor. Tanmateix, també s'aprecien avenços. Les dones són majoria a l'administració local i de la Generalitat i governen cada vegada més municipis.

La desigualtat entre homes i dones s’accentua en l’àmbit rural de Lleida. Això s’aprecia en l’àmbit laboral, on les taxes d’atur femení són fins a un 14% més altes que el masculí, un percentatge que s’eleva al 18,4% a la franja d’edat entre els 25 i els 44 anys. El greuge comparatiu augmenta si es té en compte que hi ha menys dones que homes en el conjunt dels municipis rurals. Suposen el 48% de la població, i el seu pes demogràfic sol estar per sota d’aquesta xifra a les localitats amb menys habitants. Aquesta tendència és comuna al conjunt de la Catalunya rural (àrees de menys de 30.000 habitants). En canvi, a les ciutats succeeix just el contrari: en el cas de la ciutat de Lleida, les dones són el 50,4% del padró.

Quant als llocs de treball, dades de la Federació d’Associacions de Dones Rurals apunten a nivell estatal que la majoria de les treballadores es concentren en el sector serveis i estan sobrerepresentades en llocs apartats de la presa de decisions, amb una mitjana salarial més baixa, més temporalitat i jornades parcials. D’altra banda, també són minoria en la titularitat de les explotacions agràries lleidatanes, encara que han retallat la distància respecte als homes, i la seua presència és encara molt escassa, però en augment, en la presidència de cooperatives i càrrecs directius de grans empreses d’aquest sector.

Tanmateix, també hi ha avenços. Les dones són ja majoria a l’administració de la Generalitat a Lleida, on suposen el 64% de la plantilla, i també dels ens locals lleidatans, on freguen el 60%, segons dades del ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Així mateix, cada vegada més municipis rurals estan governats per dones. Un total de 67, tres de cada deu de la província, tenen alcaldesses. Eren 50 fa 4 anys i 40 el 2015. També són majoria en sectors com la sanitat i l’educació.Més de 180 associacions de dones impulsen des d’actes culturals i lúdics fins a la defensa de la igualtat en municipis rurals de Lleida. La seua activitat i altres iniciatives donen visibilitat a aquest col·lectiu.

Iniciatives per fer visible el treball femení

Diferents entitats i iniciatives a Lleida donen visibilitat al treball de la dona en el món rural. El més recent és un projecte impulsat des de la delegació de la Generalitat a Lleida per posar rostre a dones que han contribuït a canvis al territori des de diferents disciplines, sota el títol Lleida, terra de dones transformadores. Les protagonistes donen testimoni de la seua experiència a les següents pàgines.També entitats locals com la Xarxa d’Emprenedores Pallareses, Dones del Món Rural o Ramaderes de Catalunya, entre d’altres, promouen l’impuls professional i la creació d’empreses per part de dones.Per la seua part, Maribel Mòdol, de l’associació d’empresàries Ap! Lleida, va recalcar que la dona rural va més enllà de l’empresa agrícola i que el seu objectiu com a associació és potenciar el seu paper. Per això duen a terme accions de mentoratge a joves emprenedores i promouen el networking.

Visibilitzar el talent femení per trencar estereotips

Visibilitzar les dones transformadores que treballen en l’entorn rural de les comarques lleidatanes per trencar els estereotips de gènere, així com detectar les carències de l’statu quo i unir esforços per intentar superar-les. Aquest és l’objectiu de Lleida, terra de dones transformadores, que ha impulsat la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés. Explica que “la iniciativa es basa en els pilars de l’Agenda Rural i la transformació feminista que impulsa el Govern. Volem posar cara a les dones que són un motor del territori, perquè siguin un referent. 

Quan es parla de la dona rural normalment té una connotació negativa i això és precisament el que volem canviar. Com? Donant a conèixer el seu gran treball en camps tan diversos com poden ser l’art, la pagesia, l’arquitectura, la viticultura o l’antropologia”. Així mateix, Bergés destaca la importància de promoure una agenda compartida per millorar aquesta realitat. La idea és que aquest projecte nascut a Lleida pugui desenvolupar-se en altres entorns rurals de Catalunya.

Eva Bonet dirigeix al costat del seu germà el Celler Comalats. Assegura que les dones sempre han estat presents en aquest sector malgrat que no han tingut visibilitat i reivindica que és hora de trencar estereotips. Tot i així, lamenta que situacions com la sequera o la pujada dels preus estan fent que a la gent jove li costi més viure de la pagesia.

“Aportem una sensibilitat que fa falta en el món rural però queda camí molt per recórrer”, comenta Gemma Llanes, agricultora biodinàmica i fundadora de Pomona Fruits. “Anem guanyant en presència però cal continuar lluitant”, afirma. Espera que aquest projecte sigui una punta de llança per empoderar les dones lleidatanes.

Lourdes Mora va impulsar al costat del seu marit un projecte per convertir una antiga casa en autosuficient i presideix la Comunitat Energètica Local de Bellpuig. La seua visió és que l’energia és un bé comú i que les persones haurien de prendre petites decisions per avançar en la transició energètica, que “ha d’incorporar la mirada femenina”.

L’antropòloga Marta Rallo va estudiar la realitat de les dones joves i la influència del patriarcat a les zones rurals del pla de Lleida. Va constatar que “l’agropatriarcat és una de les causes de l’èxode rural, ja que moltes dones que es plantegen altres opcions de futur senten una gran pressió social i se n’acaben anant a ciutats més grans”, assenyala

La Nàdia i el seu bar Lo Centro de Maldà impulsen el territori des d’una perspectiva cooperativa i de justícia social. “Des del petit entorn podem fer grans canvis. La societat té una mirada urbanita i volem dignificar la vida rural. Treballar al bar del poble facilita que la gent vegi que les dones podem tirar endavant el projecte”, destaca.

Patricia McGill es dedica a la narració oral des de fa vint anys, des que va arribar a Torrefeta i Florejacs, i ha impulsat diversos projectes relacionats amb la comarca i el municipi. Un d’aquests és el SegaMots, un festival que està protagonitzat per dones. “Fa falta una mirada feminista i crec que és imprescindible la militància en aquest sentit.”

Remei Capitan ha creat un servei integral d’organització de cerimònies de comiat personalitzades. “Costa molt arrancar projectes. Lamentablement encara hi ha molt patriarcat”, comenta. Capitan va treballar durant 22 anys en el sector bancari i va començar de nou. Sobre Dones Transformadores, assenyala que “hem de fernos visibles

“Intento que la gent es miri l’agricultura d’una altra forma, com un art.” Així va nàixer el projecte Artistes amb Tractor, amb imatges zenitals d’activitats com llaurar, collir o veremar. “És un honor formar part d’aquest projecte”, afirma. Boldú explica, a tall d’exemple, que en un curs de drons hi havia uns quinze homes i dos dones.

Sara Jové és la secretària de l’Associació de Propietaris Forestals de la Pobla de Cérvoles, que lluita per prevenir incendis forestals. Per a aquesta dona és imprescindible protegir l’entorn. Per això, Jové, que dirigeix amb els seus pares el Celler Mas Blanch i Jové, explica que “busquem cuidar el producte i això va de la mà amb cuidar el paisatge”.

Aquesta escultora es va traslladar de Barcelona a les Garrigues fa disset anys. Explica que “a les ciutats hi ha més estímuls culturals que en els entorns rurals, on hi ha una por cap a allò que és poc habitual. Al principi em xocaven els rols de gènere que s’assumien al poble. Amb els anys he vist que tots se senten còmodes i tampoc ho canviarien”.

Davant de la necessitat d’adaptar la roba de feina del camp al cos de la dona, Sònia Morell va crear Monoa. Segons explica, va quedar sorpresa al veure com les instal·lacions agrícoles havien evolucionat però la vestimenta s’havia quedat estancada. “No s’havia pensat en la dona i per això vam crear una granota de treball pensant en les seues necessitats.”