La UE acorda reduir emissions de la indústria i de la cria intensiva de pollastres i porcs

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han arribat avui a un acord provisional per fixar noves normes que redueixin les emissions contaminants de la indústria a la UE, incloses les que generen la ramaderia intensiva d’aus i porcí i la mineria.

"Estem establint normes més estrictes per abordar la contaminació en l’origen, al mateix temps que millorem la presentació i el monitoratge de les emissions", ha declarat en un comunicat la vicepresidenta tercera del govern d’Espanya i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en representació de la presidència espanyola del Consell de la UE.

La Directiva d’Emissions Industrials és el principal instrument de la UE per regular la contaminació d’instal·lacions industrials i agroindustrials amb substàncies com òxids de nitrogen, amoníac, mercuri, metà i diòxid de carboni, que hauran d’obtenir permisos d’emissió dels Estats membres, sembri que compleixin els requisits exigits.

L’acord provisional, que hauran de validar formalment el Consell i el ple de l’Eurocambra, busca "oferir una millor protecció a la salut humana i al medi ambient mitjançant la reducció d’emissions perjudicials d’instal·lacions industrials, incloent granges de cria intensiva d’animals, en l’aire, aigua i terra, així com a través d’abocaments de residus," ha indicat el Consell.

També aportarà una "orientació clara a la indústria sobre les inversions adequades per reduir les seues emissions de manera efectiva".

La negociació de la revisió de la Directiva d’Emissions Industrials inclou també un acord per modernitzar el portal d’emissions (E-PRTR) de manera que sigui "més complet i integrat", un registre que afectarà als països de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa, Sèrbia i el Regne Unit, ha afegit el Consell.

Aquest registre afecta unes 35.000 instal·lacions industrials, que inclouen 65 activitats econòmiques, i 91 substàncies contaminants o acceleradores del canvi climàtic com metalls pesants, pesticides, gasos amb efecte d’hivernacle i toxines.

Consell i Parlament han acordat ajustar certs llindars per a la cria d’animals, que avarca a les explotacions intensives amb 300 caps per a porcs i 280 per a ocells de corral (300 si són gallines ponedores) i 350 animals per a granges mixtes, amb normes que s’aplicaran de manera progressiva a partir de 2030 i començant amb les granges més grans.

"Les granges extensives i la cria d’animals per a ús domèstic quedarien excloses de l’àmbit de la directiva", ha aclarit el Consell.

La directiva tampoc no cobreix les explotacions de boví, la qual cosa ha generat crítiques d’organitzacions ecologistes com Greenpeace, que ha recordat que la cria d’animals de granja és responsable del 54 % de les emissions de metà, principalment del boví.

L’acord entre els colegisladors comunitaris també inclou "l’extracció i tractament de minerals no energètics produïts a escala industrial, com a ferro, coure, or, níquel i platí" i obre la porta a incloure altres minerals industrials si la Comissió Europea fa una proposta en aquest sentit.

L’acord contempla una clàusula perquè la Comissió revisi i avaluï la implementació de la directiva cada cinc anys, començant el 2028, mentre que el 2026 l’Executiu comunitari haurà d’avaluar "la millor manera d’abordar les emissions generades per la cria de bestiar i pels productes agrícoles col·locats al mercat de la UE".

El pacte introdueix també el concepte de "valors límit del rendiment ambiental" (EPLV, per les seues sigles en anglès), que han "d’establir les autoritats competents en el permís per autoritzar l’establiment i funcionament d’instal·lacions".

Els "rangs" d’aquests valors seran vinculants per a tots els recursos energètics excepte l’aigua, que comptarà amb "objectius" vinculants, i s’aplicaran només de forma indicativa per a les "tècniques emergents".

Sancions i compensacions

La revisió legislativa insta als Estats membres a establir "sancions efectives, proporcionades i dissuasives per a aquells que infringeixin les mesures adoptades per implementar la directiva", multes que han de tenir en compte "la gravetat i durada de la infracció, si és recurrent i les persones i el medi ambient afectats.

En el cas de les infraccions més greus, les sancions hauran de ser d’"almenys el 3 % de la facturació anual de l’operador a la UE".

Les capitals també hauran de vetllar perquè les persones tinguin dret a reclamar una compensació "quan s’hagi produït un dany a la seua salut com a resultat d’una violació de les normes nacionals que traslladen la directiva".