El Govern i sindicats pacten apujar el 5 per cent del salari mínim, fins als 1.134 euros

L’Índex de Preus de Consum (IPC) va tancar l’any a la província de Lleida en el 3,5% en la seua taxa interanual, quatre dècimes més que el mes de novembre, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Lleida lidera així l’increment de la inflació entre les demarcacions catalanes. L’últim mes de l’any, l’IPC va créixer una dècima a les comarques lleidatanes.

El preu dels aliments i les begudes no alcohòliques va acabar l’any amb una pujada del 7,3%, malgrat baixar un 0,7% l’últim mes respecte al mes de novembre. El transport es va encarir 5,4 punts (4,1 més que al novembre), pel menor descens dels preus de carburants i lubricants per a vehicles personals i va llastar el balanç anual de la inflació a les comarques lleidatanes.A Catalunya, els preus van tancar el 2023 repuntant fins al 3,2%. Es tracta d’una variació interanual una dècima superior a la de novembre (3,1%). Els preus dels aliments van continuar moderant-se, però encara es van mantenir elevats al desembre i van ser un 6,9% més cars respecte al mateix mes de l’any anterior. En el conjunt de l’Estat, la inflació va tancar el 2023 en el 3,1%, 2,6 punts menys que el 2022 (5,7%) i una dècima inferior a la taxa de novembre, degut principalment al comportament del preu dels aliments i les begudes no alcohòliques, que van apujar un 7,3%, que representa 1,7 punts menys que el mes anterior.L’INE va confirmar així la dada d’inflació avançada fa dos setmanes, així com la de la inflació subjacent (sense energia ni aliments frescos), que es va moderar 0,7 punts i es va situar en el 3,8% a tancament d’any, la taxa més baixa des d’abril del 2022.

El transport ha llastat l’IPC a Lleida, la província catalana més inflacionista l’any passat Actualment, més de 72.000 lleidatans cobren a tot estirar el Salari Mínim Interprofessional

El ministeri de Treball va acordar finalment ahir amb els sindicats UGT i CCOO una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 5%, 54 euros més al mes, fins als 1.134 euros bruts en 14 pagues, pacte del qual es va despenjar la patronal CEOE. Aquesta pujada, que s’aplica amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2024, afectarà uns 2,5 milions de treballadors, majoritàriament joves i dones. Des del 2018, quan se situava en 736 euros, l’SMI acumula una pujada del 54%. El 2022, va superar la barrera dels 1.000 euros i l’any passat, en un context d’elevada inflació, l’ascens va ser del 8% fins als 1.080 euros.

“Apujar l’SMI és la millor política contra la desigualtat. Aconseguim, juntament amb sindicats, un augment del 5%. Millorem la vida de la gent treballadora, especialment dones i joves. Apujar els salaris no destrueix ocupació, ens fa un país millor”, va destacar a la xarxa social X, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.Encara que va valorar la seua disposició a la negociació, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va dir que “la patronal no s’ha mostrat flexible per buscar una xifra alternativa o renunciar a algun dels seus requisits”.La CEOE reclamava un tractament especial per al sector agrari, amb bonificacions de la Seguretat Social, així com –igual que els sindicats– que s’indexés l’SMI als contractes del sector públic. Respecte a les peticions dels sindicats per modificar la llei de l’SMI amb l’objectiu d’aclarir el text per impedir que les empreses absorbeixin complements i plus en la pujada de l’SMI, Pérez Rey va indicar que al decret només actualitzaran la quantia. Hores abans de l’acord, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, havia retret al ministeri de Treball les formes i la falta de criteri per aplicar la pujada. “Qui no vol cols, dos plats”, va assenyalar el líder de la patronal, que va defensar que les empreses volen apujar l’SMI, un 3,5%, però va insistir en la necessitat que es traslladessin les pujades a les contractes públiques, una petició rebutjada des del Govern.El vicesecretari general de Política Sindical d’UGT, Fernando Luján, va destacar que la pujada és “coherent” amb la que han tingut l’ingrés mínim i altres pensions mínimes.Per la seua part, la secretària d’Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente, va considerar “una bona notícia” la pujada pactada, encara que va manifestar la preferència del sindicat perquè l’acord hagués inclòs la patronal.Una vegada fixat el salari mínim interprofessional per a aquest any, la ministra de Treball va anunciar que s’obrirà una nova taula de diàleg per abordar la reforma del subsidi d’atur després que el Congrés tombés dimecres el decret del Govern que el recollia.

Optimisme del Govern i alertes dels agents econòmics

El Govern central va destacar que la dada d’inflació coneguda ahir és positiva i demostra “l’eficàcia” de les polítiques per frenar l’auge de preus, segons va dir el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que “permeten recuperar a poc a poc” el poder adquisitiu dels compradors i la competitivitat de les empreses.Per la seua part, la UGT va considerar que la dada confirmada de l’IPC demostra que la inflació “es modera” a finals de l’any, encara que “no és suficient”. Per la seua banda, CCOO va destacar la continuïtat de la moderació dels preus al desembre, encara que va advertir que la variació mitjana de l’IPC encara se situa per sobre de la pujada salarial mitjana pactada. Tanmateix, Pimec va alertar de l’“augment del risc d’una desacceleració econòmica més significativa” i va fer una crida a abaixar els tipus d’interès davant dels nivells d’inflació actuals.