Els preus dels aliments es multipliquen per quatre des del camp fins a la taula

Els agricultors estan traient els tractors als carrers per denunciar i exigir solucions als seus greus problemes, entre els quals destaquen la pressió d’uns costos a l’alça mentre els preus que cobren pels seus productes s’estanquen o fins i tot baixen. I és que els preus dels aliments es multipliquen per quatre des del camp fins a la taula. Així ho apunta l’últim Índex de Preus en Origen i Destinació (IPOD) de gener, que elabora COAG, de la qual forma part JARC. Entre els productes agrícoles més importants per al sector de Lleida es troba la poma, que es valora en origen en 65 cèntims el quilo, però quan la compra un consumidor ha d’abonar uns 2,60 euros. En el cas de la pera la diferència és una mica inferior: parlem de 72 cèntims en origen i de 2,60 euros en destinació.

L’oli d’oliva verge extra és una rara avis atès que amb prou feines s’encareix un 17%, segons l’IPOD, perquè la valoració en origen és de 8,70 euros el quilo i de 10,20 en la destinació, amb un increment del 17% (1,17 euros). En aquest cas cal tenir en compte que l’increment de preu provocat per la baixa producció a causa de la sequera s’està traduint en un menor consum. En aquest context, industrials i distribució ajusten marges per intentar evitar més fugues de vendes cap a altres greixos.

Els productes ramaders, tant el corder, com el porc i la vedella, arriben a ser quatre vegades més cars a la taula que a la granja. Si a l’inici de la cadena parlem de 4,68, 1,66 i 5,45 euros el quilo, respectivament, per posar-los al plat caldrà invertir 19,2 euros, 13,28 o 21,30, d’acord amb l’estudi. En el cas del pollastre, el salt és d’1,19 a 3,28. 

Per una altra banda, a llet de vaca està a prop de duplicar el preu (de 52 a 92 cèntims el litre) mentre una dotzena d’ous mitjans que al principi de la cadena es valora en 1,67 euros les famílies han de pagar de l’ordre de 2,46.Pel seu costat, agricultors i ramaders afirmen que totes les baules han de guanyar-se la vida, però insisteixen que la gran distribució es beneficia del seu poder de pressió davant el sector primari, el punt més feble de la cadena.

A què es dedica al sector?

Soc ramadera i produeixo llet de vaca en una granja al Palau d’Anglesola al costat d’uns altres dos socis familiars. Soc filla de pagesos, em vaig casar amb un granger i vaig fer una enginyeria lligada al sector, tinc l’ADN pagès.

Ha participat en les manifestacions?

Dimarts vaig estar a Fondarella amb el tractor des de primera hora fins a la nit, quan vaig haver de tornar a la granja. Els pagesos patim la crisi però no podem deixar d’atendre les granges i les explotacions. Era impressionant veure centenars i centenars de tractors copant tots carrils de l’autovia. Molts pagesos l’endemà van marxar rumb a Barcelona, i alguns tractors no tenien capota. Ningú no s’imagina el que pot suposar conduir durant hores amb boira i temperatures fins i tot sota zero tallant-te la pell. Jo vaig anar-hi amb cotxe perquè havia de recollir allà el meu fill gran. De tornada, al túnel del Bruc, em van caure llàgrimes quan veia pagesos de tornada a casa als tractors. El meu fill em va preguntar què em passava. Una barreja d’orgull pagès i de ràbia. Ens estan ofegant amb normes que no tenen ni cap ni peus i ens menyspreen [des de les administracions].

Quines són les raons per a aquestes mobilitzacions?

Hi ha molts problemes que arrosseguem des de fa massa anys, però cada vegada n’hi ha més. Ens volen imposar una Política Agrària Comuna sense cap ni peus. Ara el pla de l’aigua preveu retallades d’un 50 per cent per a ramaders, d’un 80 per cent per a agricultors i d’un 25 per cent per al sector turístic en situacions d’emergència per la sequera. És un disbarat que es tracti així el sector agrari. Què menjarem, turistes o allò que produeix el camp? Però hi ha molts més problemes, el preu del gasoil i la seua fiscalitat, treballar amb preus per sota de costos o haver de lluitar contra importacions que no s’han produït amb les mateixes estrictes normatives que patim nosaltres. I per si encara fos poc, una burocràcia asfixiant.

En aquestes circumstàncies cada vegada hi ha menys pagesos.

El sector està criminalitzat, es parla que està format per latifundis o que és culpable de la contaminació, quan no és així. Quan amb la covid es van parar moltes activitats, com la indústria o el transport aeri i bona part del terrestre, la contaminació va caure en picat, mentre el camp continuava treballant.

És difícil en aquest context el relleu generacional. Els seus fills volen continuar a la granja?

És molt difícil que un jove vulgui continuar si veu que es treballa més hores que un rellotge per, en el millor dels casos, aconseguir un sou bàsic. El meu fill gran està estudiant una enginyeria que no té res a veure amb el camp i el petit està a batxillerat, però no em volen succeir a la granja. Cal patir molt.

Com en les mobilitzacions.

Per anar dimarts a Fondarella, em vaig aixecar les 05.30 per anar a la quadra i després a la concentració. Però perquè jo pogués manifestar-me, altres companys es van haver de fer càrrec de la meua feina a la granja. Als pagesos manifestar-nos ens costa diners.

Com?

Un tractor gasta 50 euros per hora i es van tardar 9 hores a arribar a Barcelona. Parlem de 450 euros, als quals cal sumar uns altres 250 de tornada, perquè es va reduir el temps a 4 o 5 hores. Són 700 per a un tractor normal, una xifra que en el cas dels més petits suposa 200 euros d’anada i 90 de tornada. A això cal sumar el menjar de dos dies i per a aquells que es van quedar dimecres a la nit a la capital catalana d’hotel. Tot junt, la broma ens ha costat cara. A més, alguns pagesos han rebut multes per obstaculitzar la circulació mentre seguien les instruccions dels Mossos d’Esquadra i la Urbana sobre com havien de sortir de Barcelona.