El 30% de llars espanyoles creu que aquest any empitjorarà la seua economia
Segons un estudi de l’OCU sobre solvència familiar, moltes famílies temen dificultats per afrontar despeses bàsiques com a automoció, dentista i subministraments energètics

El 30% de llars espanyoles creu que aquest any empitjorarà la seua economia.
Tres de cada deu famílies espanyoles consideren que la seua situació econòmica empitjorarà durant 2025, segons revela l’últim estudi de solvència familiar elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). La investigació, que analitza en profunditat la capacitat financera de les llars per fer front a 37 partides bàsiques de despesa distribuïdes en sis àrees fonamentals, mostra un panorama de creixent preocupació entre els consumidors espanyols davant del futur econòmic immediat.
L’anàlisi de l’OCU ha examinat meticulosament com les famílies afronten econòmicament les seues necessitats en habitatge, alimentació, salut, educació, mobilitat i lleure. Entre les despeses que generen més pressió econòmica destaquen els relacionats amb el manteniment de l’automòbil, els tractaments dentals i els subministraments bàsics com a electricitat, aigua i gas. Aquestes dades reflecteixen una tendència preocupant sobre la percepció econòmica de les llars espanyoles, en un context on la inflació i el cost de la vida continuen sent temes centrals en el debat públic.
El pessimisme econòmic que manifesta aquest 30% de famílies contrasta amb les previsions macroeconòmiques per a Espanya el 2025, la qual cosa evidencia la bretxa entre els indicadors globals i l’economia real de les llars. Mentre els experts anticipen un creixement moderat del PIB, moltes famílies senten que la seua capacitat adquisitiva es veu compromesa per l’increment sostingut dels preus en béns i serveis essencials.
Els principals desafiaments econòmics per a les famílies espanyoles
L’estudi de l’OCU ha identificat amb precisió les àrees que generen més tensió en les economies domèstiques. Les despeses associades a l’automòbil representen una càrrega significativa, incloent no només el combustible, sinó també el manteniment, reparacions, segurs i imposats. En segon lloc, els tractaments dentals continuen sent una de les despeses sanitàries que més desequilibren els pressupostos familiars, especialment a causa de la seua escassa cobertura en la sanitat pública.
D’altra banda, els subministraments bàsics com l’electricitat, l’aigua i el gas continuen exercint una pressió constant sobre les economies familiars. Malgrat les mesures adoptades per contenir el preu de l’energia, moltes llars continuen trobant dificultats per fer front a aquestes factures, especialment en períodes de més consum com l’hivern o l’estiu.
"Les famílies espanyoles afronten cada vegada més dificultats per equilibrar els seus pressupostos domèstics davant de l’increment sostingut dels preus en serveis bàsics", assenyalen des de l’OCU, que destaca com aquests factors condicionen les expectatives econòmiques de les llars per a 2025.
Impacte de la inflació en l’economia domèstica
Un dels factors que més ha influït en aquesta percepció negativa sobre el futur econòmic és la persistència de la inflació a determinats sectors. Encara que els índexs generals han moderat el seu creixement en els últims mesos, àrees com l’alimentació o els serveis mantenen increments de preus que erosionen el poder adquisitiu de les famílies.
Les dades recollides per l’OCU mostren que un percentatge significatiu de famílies ha hagut de reajustar els seus hàbits de consum per adaptar-se a aquesta nova realitat econòmica. Moltes llars han optat per reduir despeses en lleure i temps lliure per poder fer front a les necessitats bàsiques, la qual cosa explica en part aquest pessimisme de cara a 2025.
L’alimentació, malgrat haver moderat els seus increments en els últims mesos, continua representant una partida fonamental que ha experimentat augments significatius en els últims anys. Productes bàsics de la cistella de la compra han vist increments molt per sobre de la inflació general, afectant especialment famílies amb rendes més baixes.
Diferències per nivell socioeconòmic
L’estudi de l’OCU també revela importants diferències en la percepció econòmica segons el nivell d’ingressos de les llars. Les famílies amb rendes més baixes són significativament més pessimistes sobre el seu futur econòmic, amb fins un 45% d’elles anticipant un empitjorament de la seua situació durant 2025.
Aquesta disparitat evidencia com la desigualtat econòmica influeix no només en les condicions materials actuals sinó també en les expectatives futures. Mentre les llarsamb ingressos mitjans i alts mostren més resiliència davant dels canvis econòmics, les famílies amb menys recursos perceben una vulnerabilitat més gran davant de qualsevol increment en els preus de béns i serveis bàsics.
L’habitatge, especialment per a les famílies que viuen de lloguer o tenen hipoteques a tipus variable, representa un altre factor determinant en aquesta percepció negativa. L’increment sostingut dels preus del lloguer a les grans ciutats i l’impacte de les pujades de tipus d’interès en les quotes hipotecàries han minvat considerablement la capacitat d’estalvi de moltes famílies.
Quines mesures adopten les famílies per equilibrar la seua economia?
Davant d’aquest panorama d’incertesa econòmica, les famílies espanyoles estan adoptant diverses estratègies d’adaptació. Segons les dades recollides per l’OCU, més del 60% de les llars ha implementat alguna mesura d’estalvi o reducció de despeses l’últim any, tendència que previsiblement es mantindrà durant 2025.
Entre les principals mesures destaquen la reducció del consum energètic, la recerca d’ofertes i promocions en productes bàsics, la limitació d’activitats de lleure i la postergació de despeses no essencials com a renovació d’electrodomèstics o reformes a la llar.
L’estudi també assenyala un increment en el nombre de famílies que busquen fonts addicionals d’ingressos per complementar el pressupost familiar, ja sigui a través de feines secundàries, venda d’objectes utilitzats o lloguer temporal d’espais als seus habitatges.
Com afecta la situació econòmica als hàbits de consum?
La percepció d’un empitjorament econòmic està provocant canvis significatius en els patrons de consum de les famílies espanyoles. El 30% de llars que anticipa dificultats el 2025 ja està modificant els seus hàbits, prioritzant l’estalvi davant la despesa i adoptant un enfocament més conservador en les seues decisions financeres.
S’observa una tendència més gran cap al consum responsable, la comparació de preus i la recerca d’alternatives més econòmiques en productes i serveis. Així mateix, creix l’interès per opcions de segona mà, reparació i reutilització com a estratègies per estirar el pressupost familiar.
Els experts en consum assenyalen que aquests canvis, encara que motivats per la necessitat econòmica, poden tenir un impacte positiu en termes de sostenibilitat i reducció del consumisme, contribuint a hàbits més conscients i responsables a llarg termini.
En definitiva, l’estudi de l’OCU posa de manifest la complexitat de la situació econòmica que travessen les famílies espanyoles i com les expectatives per a 2025 estan marcades per la cautela i cert pessimisme en un percentatge significatiu de llars. La capacitat d’adaptació i resiliència de les economies domèstiques serà determinant per afrontar els reptes econòmics del proper any.