Les empreses lleidatanes busquen nous mercats pels aranzels de Trump

Les empreses lleidatanes busquen reforçar la seua presència en el mercat europeu i obrir-se a nous en països d’Àsia, Sud-amèrica o Àfrica per buscar nous nínxols de mercat davant el temor que la guerra aranzelària iniciada pel Govern dels EUA llasti les exportacions a aquest país, que l’any passat van arribar als 121 milions d’euros.

La guerra comercial iniciada pel Govern de Donald Trump ha posat en alerta totes les empreses a nivell mundial, que ara mateix es troben immerses en un moment d’incertesa total sobre el seu futur més pròxim. A Lleida hi ha mig centenar de firmes que exporten els seus productes de manera regular als Estats Units per un valor superior als 50.000 euros anuals, a les quals s’afegeixen 210 més que ho fan de forma puntual, segons dades facilitades per la Cambra de Comerç. 

El temor que les vendes al país nord-americà puguin retrocedir a causa d’aquesta mesura proteccionista ha portat les companyies lleidatanes a buscar mercats alternatius per introduir els seus productes i diversificar les vendes i moltes ja miren cap als d’Àsia, Sud-amèrica o Àfrica, on hi ha països emergents amb clients d’un alt poder adquisitiu disposats a pagar per productes de qualitat com els que s’elaboren a la demarcació. També n’hi ha que aposten per reforçar la seua presència al Vell Continent, el principal mercat de les exportacions lleidatanes, on l’any passat es van vendre productes per un valor total de 2.393 milions d’euros, entorn d’un 75% de les vendes a l’exterior. Mentrestant, d’altres busquen fórmules per esquivar la imposició aranzelària del 20 per cent que, si res no canvia, entrarà en vigor aquest dimecres vinent.

Segons va explicar a aquest diari el director d’internacionalització de la Cambra, Jordi Quejido, “en les últimes setmanes hem rebut força trucades d’empreses preguntant si, per exemple, obrint filials en altres països amb una taxa més baixa–com per exemple Andorra, on és del 10%– podrien beneficiar-se d’aquesta reducció”. El problema, afegeix Quejido, és que el producte que sortís d’aquestes filials constaria a les duanes nord-americanes com d’origen espanyol, per la qual cosa se’ls aplicaria igualment el 20%.

Els EUA són la setena destinació dels productes que exporta Lleida, darrere de França, Alemanya, Itàlia, Portugal, els Països Baixos i el Regne Unit. Durant l’any passat es van vendre a aquest país productes per valor de 121,04 milions d’euros, sent l’oli d’oliva, amb 80 milions, el sector que més va exportar, seguit del dels béns d’equipament, amb 20 milions d’euros. Aquí s’inclou, per exemple, el sector de la maquinària agrícola, molt valorada a nivell mundial. Aquests sectors seran els més perjudicats pels aranzels, que en podrien llastar en menor mesura d’altres com el del vi.

El sector de la fruita de pinyol i llavor, per la seua part, veu en la política comercial de Trump una oportunitat, ja que els dona l’opció d’introduir-se als mercats dominats, fins ara, per la producció dels EUA, com els del Canadà o Mèxic, que ja busquen nous proveïdors, segons Afrucat.

Encara que l’afectació directa d’aquests aranzels podria ser a la província més limitada que en el conjunt d’Espanya, el cert és que les conseqüències indirectes podrien ser més perjudicials. I és que hi ha la possibilitat que Trump, proper a líders de la ultradreta, com la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, opti per rebaixar les taxes a certs països del bloc comunitari, la qual cosa els donaria avantatge sobre Espanya a l’hora de vendre els seus productes, com l’oli d’oliva en el cas d’Itàlia, als EUA. Ara per ara, caldrà esperar a veure quin és el següent pas que faci el caòtic inquilí de la Casa Blanca.

«El 50% de la nostra producció va als EUA»

Els Estats Units són el principal mercat exterior de l’empresa Arcusin, dedicada a la fabricació de maquinària agrícola i amb seu a Vila-sana. “El 50% de la nostra producció es ven allà”, explica la seua CEO, Blanca Cusiné, preocupada pel futur incert que se’ls presenta a curt termini a causa de la guerra comercial iniciada per Donald Trump. “Des que va arribar al poder sabíem que això podia passar, per això al novembre vam accelerar la producció per poder fer-la arribar als nostres clients dels EUA abans que s’anunciessin els aranzels”, indica Cusiné. 

El problema, afegeix, és que “els ports estaven col·lapsats amb productes que venien de la Xina i d’empreses que van optar per aquesta mateixa estratègia”. A causa d’això, els enviaments es van retardar i ara tenim al mar un vaixell carregat amb mercaderia per valor de 9 milions de dòlars que no sabem si arribarà abans que entrin en vigor els aranzels del 20%” dimecres. En cas d’estar en vigor, ells assumiran gran part d’aquest sobrecost, ja que els productes estan pagats, però es veuran obligats a traslladar-ne una part al client, amb les conseqüències que això pugui tenir a nivell de marca. “Confiem que finalment es pugui arribar a un acord que eviti aquestes taxes, perquè per a nosaltres seria molt perjudicial”, lamenta. 

Arcusin té una filial a l’estat de Kansas que va ser impulsada per la mateixa Cusiné i que té 10 empleats (part d’ells a la foto juntament amb Cusiné). “El treball de la plantilla pot estar en perill si els aranzels causen una baixada de demanda”, diu. A llarg termini, explica la també vocal d’Apricma, l’empresa busca diversificar les exportacions obrint-se a nous mercats en països emergents com l’Índia o Sud-àfrica.