El lloguer és un 60% més car que la hipoteca a Espanya

El cost mitjà del lloguer a Espanya és un 59,69% superior al pagament mitjà de la hipoteca, reflectint una bretxa mensual de fins 430,97 euros, segons l’últim Barómetro de Esfuerzo Financiero de iAhorro. Al març, la quota mitjana del lloguer va arribar a 1.153,03 euros mensuals, davant els 722,06 euros que s’abonen de mitjana per una hipoteca. A més, per atendre el pagament del lloguer, els espanyols destinen un 37,40% del seu salari, mentre que aquest percentatge es redueix al 23,42% quan es tracta de la hipoteca.

Respecte a fa un any, el preu del lloguer ha pujat un 3,53%, mentre la quota mitjana de la hipoteca ha descendit un 27,34%. Aquesta diferència s’explica per diversos factors que afecten tant el mercat del lloguer com el de la compra, com l’oferta limitada d’habitatges. Simone Colombelli, director d’Hipoteques de iAhorro, adverteix que "si això no se soluciona, encara que els tipus d’interès es desplomin, tornarem a veure pujades tant en els lloguers com en les hipoteques".

D’altra banda, Colombelli assenyala que el cost d’adquirir un habitatge no es redueix només a la quota hipotecària. "Cal pagar per endavant una entrada i despeses que poden assolir fins el 30% del preu de compra", per la qual cosa els qui disposen d’aquests estalvis solen inclinar-se per la hipoteca davant el lloguer, especialment després de la recent reducció dels tipus d’interès.

Característiques i evolució de l’esforç financer dels espanyols

L’augment dels preus de l’habitatge fa que un nombre creixent de persones no pugui afrontar el desemborsament inicial necessari per a la compra, la qual cosa incrementa la demanda de lloguer i, per tant, els preus de l’arrendament. L’esforç financer per pagar el lloguer actualment és més elevat que per afrontar una hipoteca, encara que ambdós indicadors han millorat en comparació amb fa un any. Així, el 2023 era necessari destinar un 38,38% del sou al lloguer i un 34,25% a la hipoteca.

Variacions autonòmiques en les quotes hipotecàries

La baixada dels tipus d’interès ha contribuït que les quotes hipotecàries disminueixin en totes les comunitats autònomes, encara que amb diferències notables. Galícia i País Basc lideren aquestes caigudes, amb un descens del 26,35% i 24,73% respectivament. En concret, a Galícia la quota mitjana va passar de 624,12 euros a 460,30 euros, mentre que a País Basc va baixar de 985,19 euros a 741,51 euros.

A més, la demanda per quedar-se en habitatges més econòmics, amb menys prestacions i edificacions més antigues, contribueix que els ingressos mensuals compromesos per a la hipoteca siguin menors. D’altra banda, Extremadura ostenta la quota mitjana hipotecària més baixa (423,11 euros), seguida de Galícia, Múrcia (483,95 euros) i Castella-la Manxa (498,14 euros), totes per sota dels 500 euros de mitjana.

Adaptacions i fluctuacions al mercat del lloguer

Quant als lloguers, Aragó (-2,58%), Extremadura (-1,16%), Galícia (-0,74%) i Catalunya (-3,40%) han experimentat reduccions en les quotes mitjanes mensuals. Sobre Catalunya, Colombelli comenta que "es produeix de forma paral·lela una caiguda important de l’oferta d’habitatge de lloguer" a causa de l’enduriment de la regulació en aquest sector, encara que es qüestiona si els efectes de la limitació de preus seran permanents.

En sentit contrari, Castella-la Manxa (+8,41%), Cantàbria (+5,94%) i les Illes Balears (+5,65%) van registrar els increments interanuals més grans en el preu mitjà del lloguer. Les dos últimes regions podrien estar condicionades per la proximitat a la temporada alta d’estiu i l’auge dels lloguers de vacances. A Castella-la Manxa, aquest augment respon a la migració de persones que no pot afrontar un lloguer a grans ciutats com Madrid i es desplaça a zones més assequibles però amb bones connexions.

Entenent l’esforç financer en habitatge: lloguer versus hipoteca

L’"esforç financer" és un indicador que mesura la proporció del salari que una persona ha de destinar per accedir a un habitatge, ja sigui en règim de lloguer o propietat. A Espanya, aquesta mètrica proporciona una visió clara sobre l’accessibilitat i sostenibilitat de l’accés a l’habitatge en diferents mercats i regions.

El mercat del lloguer s’ha vist tensat per la creixent demanda i una oferta insuficient, el que impulsa a l’alça els preus i augmenta la càrrega financera per als inquilins. Al contrari, la compra d’habitatge, encara que suposa un desemborsament inicial considerable, ofereix actualment quotes mensuals inferiors a causa de la baixada dels tipus d’interès, encara que aquest avantatge pot no estar a l’abast de tots a causa de la necessitat de comptar amb estalvis previs.