La pensió mitjana de les jubilades de Lleida és 440 € al mes inferior a la d’ells
La menor diferència és entre les autònomes, amb uns 222 € menys que els jubilats. Les dones tarden més a sumar el període per accedir a la prestació
Les dones són les més afectades per la parcialitat durant la seua vida laboral.
La bretxa salarial que es dona entre homes i dones es reprodueix quan s’arriba a l’edat de jubilació, amb importants diferències entre les pensions contributives que cobren unes i les que ingressen els altres. De mitjana, a nivell estatal, aquesta diferència assoleix el 30% i a la província de Lleida se situa, segons les últimes dades disponibles per gènere, en els 440 euros al mes. La prestació de jubilació mitjana entre els lleidatans, segons dades oficials de la Seguretat Social, arriba als 1.545 euros, mentre que en el cas de les dones es limita a 1.105. Les diferències, tanmateix, difereixen molt en funció del règim de cotització. En el cas dels autònoms, la distància entre sexes és de 221,6 euros, però cal tenir en compte que també és el règim que compta amb les pensions més baixes. Entre els lleidatans, la mitjana els situa en poc més que mileuristes (rondant els 1.060 euros), mentre que les lleidatanes es queden molt lluny (en els 839 euros). Al costat contrari se situen els inclosos en el règim general, en el qual s’enquadren els assalariats, on la distància entre les prestacions d’ells i elles voreja els 664 euros. Mentre que una jubilada té uns ingressos mitjans de la Seguretat Social de 1.274,74 euros, en el cas dels jubilats de les comarques de Lleida, arriben a 1.838,72 euros.
L’especialista en temes de Dret del Treball i Seguretat Social i bretxa de gènere Cristina Aragón adverteix que “costarà molt acabar amb aquestes diferències, entre altres raons perquè és multicausa i no n’hi ha prou amb una política per abordar-la”. D’una banda, les dones fan de mitjana menys hores de feina fora de la llar per les reduccions de jornades, ja que són elles les que es fan càrrec de cuidar els familiars, siguin nens o persones grans. És la raó, a més, que limita les seues possibilitats de fer hores extraordinàries.
En unes jornades celebrades a Madrid aquesta setmana, Cristina Aragón afegeix que “la mateixa bretxa salarial es retroalimenta. Si en una parella un ha de deixar de treballar, ho farà el que menys cobra, que és la dona” a causa que són les més afectades per la parcialitat i la precarietat laboral, a l’ocupar llocs menys qualificats. D’altra banda, “influeix en els salaris la discriminació en si mateixa. Es nega, però les estadístiques són evidents”, va afirmar.
