La cadena de gasolineres bonÀrea de Lleida és la més barata d’Espanya, segons l'OCU

Amb l’arribada de l’estiu de 2025, l’augment de l’ús de l’automòbil i els desplaçaments vacacionals converteixen l’elecció de gasolinera en una decisió crucial per a l’economia familiar. L’últim informe publicat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) revela dades significatives després d’examinar més de 12.000 estacions de servei a Espanya i confirmar que la diferència de preu entre les opcions més econòmiques i les més cares pot suposar un estalvi de gairebé el 20%.

La investigació situa el grup de Lleida bonÀrea com el líder indiscutible en preus competitius tant per a dièsel com per a gasolina sense plom 95. Aquesta cadena manté tarifes que representen un estalvi considerable davant les cinc marques que se situen en l’extrem oposat del rànquing: BP, ENI, Moeve (anteriorment coneguda com a Cepsa), Petronor i Repsol, tradicionalment associades a preus més elevats.

Les estacions automatitzats GM Oil, Plenergy i Petroprix completen el grup de les més econòmiques, totes elles amb un model de negoci que minimitza costos operatius i trasllada aquest benefici directament al consumidor. L’avantatge mitjà d’aquestes quatre marques respecte a les més costoses es tradueix en aproximadament 18 cèntims menys per litre, la qual cosa suposa un estalvi de 9€ en omplir un dipòsit estàndard de 50 litres.

Mapa de preus per territoris: on proveir-se més barat

L’estudi de l’OCU dibuixa un panorama desigual al territori espanyol respecte als preus dels carburants. Les províncies de Lleida, Còrdova i Cadis emergeixen com les zones més favorables per als conductors, concentrant una oferta d’opcions econòmiques més gran per proveir-se.

En contraposició, les Illes Balears encapçalen la llista de les destinacions més cares per omplir el dipòsit, seguides per Astúries, Guipúscoa i Màlaga. Aquesta disparitat territorial respon a diversos factors com la densitat de competència, els costos logístics i les diferències en la fiscalitat aplicada en diferents comunitats autònomes.

Per facilitar als conductors la localització de les estacions més avantatjoses, l’OCU ha desenvolupat una eina digital que permet trobar les gasolineres més barates introduint simplement el codi postal, convertint la recerca del millor preu en una tasca immediata i accessible per a qualsevol usuari.

La mobilitat elèctrica presenta més diferències de preu

Els propietaris de vehicles elèctrics s’enfronten a un escenari encara més polaritzat en termes de costos. La recàrrega de 50 kWh, suficient per recórrer aproximadament 250 quilòmetres, presenta variacions de preu extraordinàriament significatives als carregadors d’alta potència: des dels 20,50€ a les instal·lacions més econòmiques de Tesla fins els 32,50€ en les de Total Energies.

Waylet i Moeve completen el podi d’alternatives més assequibles per a la recàrrega elèctrica. Tanmateix, l’informe adverteix que utilitzar aplicacions generalistes de pagament multiplataforma pot incrementar considerablement el cost: Plugsurfin afegeix un sobrepreu del 21%, Chargemaps un 19% i Electromaps un 18% addicional.

L’estratègia més eficient des del punt de vista econòmic continua sent la recàrrega domèstica durant les hores nocturnes, que redueix el cost d’aquests mateixos 50 kWh a tot just 6€ aprofitant les tarifes vall del subministrament elèctric residencial. Aquesta realitat converteix la planificació en una eina fonamental per optimitzar el pressupost energètic del vehicle, especialment durant els mesos de més mobilitat estival.

Estacions de servei low cost: un fenomen en expansió

El creixement de les estacions de servei automàtiques i sense personal ha transformat radicalment el mercat dels combustibles en Espanya durant els últims anys. Aquestes gasolineres, que operen sota un model de negoci completament automatitzat, aconsegueixen reduir significativament els seus costos operatius al prescindir de personal i serveis addicionals.

L’estalvi generat per aquest model permet a cadenes com BonÀrea, GM Oil o Petroprix oferir preus considerablement més competitius, creant una pressió a la baixa al mercat que beneficia directament el consumidor. La seua proliferació ha obligat fins i tot les grans petrolieres tradicionals a replantejar-se les seues estratègies comercials i llançar les seues pròpies línies d’estacions low cost.

Segons dades del sector, aquestes gasolineres automàtiques ja en representen més del 20% del mercat nacional el 2025, amb una tendència de creixement sostingut que previsiblement continuarà en els propers anys, especialment en zones rurals i àrees amb menor densitat de població.

Com afecta el període estival als preus del combustible?

L’estiu tradicionalment marca un punt d’inflexió en els preus dels carburants. Factors com l’increment de la demanda pels desplaçaments vacacionals, les fluctuacions del preu del petroli als mercats internacionals i les estratègies comercials de les petrolieres conflueixen per generar un escenari de preus generalment a l’alça.

L’informe de l’OCU assenyala que durant juliol i agost de 2025 s’espera un increment mitjà del 3-5% en els preus respecte als mesos anteriors, una tendència que s’ha mantingut constant en els últims anys. Per això, l’elecció estratègica d’on proveir-se cobra especial rellevància durant aquest període.

A aquest fenomen se suma el consum més gran derivat de l’ús de l’aire condicionat, que pot incrementar la despesa de combustible fins en un 7%, segons estimacions d’experts en eficiència energètica vehicular. La combinació de preus més alts i més consum fa de l’estiu la temporada més exigent per a la butxaca dels conductors.