Els salaris reals a Espanya només creixen un 2,76% en 30 anys, onze vegades menys que la mitjana de l’OCDE

Els treballadors espanyols a penes han vist créixer el seu poder adquisitiu en les últimes tres dècades. Segons un recent informe elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), els salaris reals a Espanya -aquells que descompten l’efecte de la inflació- només han augmentat un 2,76% en els últims 30 anys, situant-se com un dels pitjors resultats entre els 38 països que conformen aquest organisme internacional. Aquesta xifra contrasta dramàticament amb el creixement mitjà de l’OCDE, que se situa en un 30,8% per al mateix període, onze vegades superior a l’espanyol.

L’estudi revela que els sous espanyols van assolir els 33.044 euros durant 2024, tot just 887 euros més que els 32.157 euros que ingressaven els treballadors fa trenta anys, calculats segons el valor actualitzat de la moneda. Aquesta situació posa de manifest un greu estancament del poder adquisitiu dels espanyols, especialment quan es compara amb els nostres veïns europeus. A Alemanya, per exemple, els salaris reals han experimentat un creixement del 24,1% en el mateix període, mentre que a França l’augment ha estat del 28,4%. Fins i tot països mediterranis tradicionalment considerats amb economies menys robustes que l’espanyola, com Portugal i Grècia, mostren avenços significativament majors, amb increments del 21,2% i 22,5% respectivament.

Aquest preocupant estancament salarial es produeix malgrat que els sous nominals han anat augmentant gradualment al llarg d’aquests anys. Tanmateix, l’increment constant dels preus ha neutralitzat aquests avenços, provocant una erosió continuada del poder adquisitiu que afecta particularment la classe mitjana espanyola, que veu com la seua capacitat de compra roman pràcticament invariable des de fa tres dècades.

El cost laboral a Catalunya i Espanya el 2024

Paral·lelament a aquestes dades sobre l’evolució històrica dels salaris, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir els resultats de l’Enquesta Anual de Cost Laboral (EACL) corresponents a l’any 2024. Segons aquestes dades, el cost laboral brut per treballador a Catalunya va augmentar un 3,5% durant l’any passat en comparació amb 2023, assolint els 40.339,83 euros. D’aquesta quantitat total, 29.726,86 euros corresponen directament a sous i salaris, mentre que 9.604,08 euros es destinen a cotitzacions obligatòries, a més d’altres prestacions i deduccions.

L’anàlisi sectorial mostra importants diferències en l’evolució dels costos laborals. En el sector industrial català, el cost total brut per treballador va ser de 48.805,52 euros, la qual cosa suposa un increment del 5,2% respecte a l’any anterior. Per la seua part, el sector de la construcció va registrar un cost de 39.811,54 euros, experimentant un descens del 4,36%. El sector serveis, que ocupa la major part de la població activa, va tenir un cost laboral de 38.749,70 euros, amb un augment del 3,7%.

En el conjunt de l’Estat espanyol, el cost laboral mitjà per treballador es va situar en 37.525,40 euros el 2024, representant un increment del 3,9% respecte a l’any anterior. Si es descompten les subvencions i deduccions rebudes de les administracions públiques, el cost net resultant va ser de 37.308,93 euros, també un 3,9% superior al de 2023. En el cas específic de Catalunya, el cost net va assolir els 40.159,17 euros, un 3,5% més que l’any precedent.

L’impacte de la inflació en el poder adquisitiu

Un dels factors fonamentals que explica l’estancament dels salaris reals a Espanya és el persistent impacte de la inflació sobre el poder adquisitiu. Encara que nominalment els sous han augmentat any rere any, l’increment simultani dels preus ha contrarestat aquests avenços, provocant que, en termes reals, els treballadors espanyols amb prou feines hagin millorat la seua situació econòmica en les últimes tres dècades.

Aquest fenomen s’ha intensificat especialment des de 2021, quan Espanya va començar a experimentar un repunt inflacionari significatiu després de la pandèmia de COVID-19, agreujat posteriorment per la crisi energètica derivada del conflicte a Ucraïna. La taxa d’inflació acumulada en els últims anys ha suposat un important llast per a la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors espanyols, que ja partien d’una situació d’estancament previ.

Comparativa amb altres països de l’OCDE

L’informe de l’OCDE posa de manifest les importants diferències entre Espanya i altres països desenvolupats quant a l’evolució dels salaris reals. Mentre que la mitjana de creixement en l’OCDE se situa en el 30,8% per al període analitzat, Espanya amb prou feines assoleix un 2,76%, la qual cosa la col·loca entre els països amb pitjor evolució salarial del grup.

Resulta especialment cridaner el contrast amb els nostres veïns europeus més propers. França, amb un increment del 28,4%, i Alemanya, amb un 24,1%, han aconseguit que els seus treballadors millorin substancialment el seu poder adquisitiu durant aquestes tres dècades. Fins i tot economies tradicionalment considerades menys robustes, com les de Portugal i Grècia, han registrat avanços significativament superiors (21,2% i 22,5% respectivament), el que planteja seriosos dubtes sobre el model de creixement econòmic espanyol i la seua capacitat per traslladar els beneficis del desenvolupament als salaris dels treballadors.

Què és el salari real?

El concepte de salari real resulta fonamental per comprendre l’autèntica evolució del poder adquisitiu dels treballadors. A diferència del salari nominal, que simplement reflecteix la quantitat monetària que rep un empleat, el salari real té en compte l’efecte de la inflació, oferint així una imatge més precisa del que realment pot adquirir un treballador amb la seua remuneració.

Per calcular el salari real, els economistes ajusten el salari nominal segons l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC) o altres indicadors similars. D’aquesta manera, si un treballador rep un augment salarial del 3% però la inflació aquell mateix any és del 4%, en realitat està experimentant una pèrdua de poder adquisitiu de l’1% en termes reals, encara que nominalment el seu sou hagi augmentat. Aquesta distinció resulta crucial per avaluar correctament l’evolució del benestar econòmic dels treballadors al llarg del temps.

Per què els salaris espanyols s’han estancat?

Diversos factors expliquen l’estancament dels salaris reals a Espanya durant les últimes tres dècades. Entre ells destaquen l’elevada temporalitat del mercat laboral espanyol, la baixa productivitat de determinats sectors econòmics i els efectes de les successives crisis econòmiques que ha passat el país, des de la recessió de 2008 fins la més recent provocada per la pandèmia de COVID-19.

A més, l’estructura productiva espanyola, amb un pes important de sectors intensius en mà d’obra i de baix valor afegit com el turisme i l’hostaleria, contribueix a mantenir els salaris en nivells relativament baixos. L’escassa capacitat negociadora de molts treballadors, en un context d’alta taxa d’atur estructural, també ha limitat les possibilitats de millora salarial significativa per a amplis segments de la població activa espanyola.