Només una de cada 3 explotacions agràries, gestionada per dones

Només una de cada tres explotacions agràries lleidatanes que tenen una persona física al capdavant estan gestionades per dones, una dada que demostra com de lluny que encara està el camp d’acabar amb la bretxa en l’activitat primària, i el marcat perfil masculí del sector. Les últimes xifres oficials publicades per la conselleria d’Agricultura situen en 21.238 les explotacions agràries que hi ha a les comarques de Lleida. D’aquestes, 3.384 estan gestionades per persones jurídiques, mentre que 17.854 tenen al capdavant a una persona física. Pràcticament el 71% d’aquestes últimes compten amb un home com a màxim responsable, amb 12.627 casos, mentre que tot just 5.227, cosa que representa el 29,3 per cent, tenen com a referent una pagesa.

Per territoris, les comarques amb més presència de dones, per sobre de la mitjana de la demarcació, són el Pallars Jussà (217 dones per 423 homes), la Noguera (940 i 2.034), el Pla d’Urgell (676 i 1.438) i la Segarra (534 i 1.196). Al contrari, on el pes femení és més baix hi ha la Val d’Aran (23 dones per 86 homes) i l’Alt Urgell (85 pageses per 262 agricultors o ramaders).

Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, les lleidatanes que cotitzen en el règim especial d’autònoms agraris amb prou feines representen un total de 926, mentre que ells en sumen 3.085. És a dir, elles representen el 23% del total.

Aquestes dades posen de manifest com de que són les dones de tenir un paper equilibrat en el sector. En aquest context, el Consell Nacional de les Dones, òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones, va anunciar al juny la creació d’un nou grup de treball dedicat a les dones rurals. Es tracta de donar visibilitat als problemes específics de les dones que viuen i treballen en l’àmbit rural. Es busca contribuir a garantir que les polítiques d’igualtat “siguin realment inclusives i sensibles a la diversitat territorial”, ja que enfortir els seus drets pot tenir un impacte en la fixació de població i en el desenvolupament sostenible del territori, defensen.

Les dades sobre el paper de la dona en les explotacions agràries posen de manifest la desigualtat en el sector, que se suma a altres problemes, en especial el de l’edat dels actius del camp i la falta de relleu generacional en agricultura i ramaderia. Com va publicar SEGRE, el nombre de joves agricultors a Espanya (fins a 40 anys) que reben ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) s’ha estancat des de l’any 2020, representant aquesta franja d’edat el 8,87% del total de perceptors el 2024 davant del 8,79% el 2020, segons un informe del Fega.

“M’estimo el camp, no tornaria enrere ni de broma”

Carla Gil és un exemple de jove pagesa, amb tot just 27 anys, orgullosa de ser-ho. Es dedicava al disseny a Barcelona, però va tenir clar que el seu futur passava per tornar a casa, a Montgai, i per defensar el producte de qualitat propi, un oli de finca, com explica, que és l’orgull que comparteix amb el seu pare, el Jordi. Admet que “portar una explotació agrària és una responsabilitat molt gran, t’hi jugues els diners, el patrimoni familiar i tot en un sector molt difícil com l’oleícola, en què els preus fluctuen moltíssim i és difícil jugar a petita escala, amb 18 hectàrees d’oliveres. Però tinc clar que aquest és el meu lloc i no tornaria enrere ni boja”. 

Amb tot just unes quantes paraules resumeix així el que és ser agricultor, que aposta per "la producció a petita escala i plantant cara a les grans explotacions conreades en sistemes intensius i superintensius". El seu producte es comercialitza sota la marca Anècdota, un oli que ven “de tu a tu a petites botigues”, la qual cosa converteix Carla Gil en una pagesa ambivalent, perquè combina la seua activitat al camp amb la comercial. Tot amb un objectiu tan romàntic com realista, perquè el seu retorn als orígens des de Barcelona es va deure a la necessitat que com a filla de terra agrària es va adonar que a les grans urbs no s’arriba a tenir en consideració el valor del paper dels pagesos.