El porcí demana negociar amb la Xina davant de la paralització del mercat pels aranzels

L’entrada en vigor avui dels aranzels xinesos al porcí suposa un dur cop per al sector, que té en el gegant asiàtic el seu millor mercat exterior i, per això, reclama que l’Administració negociï amb el Govern que encapçala el president Xi Jinping. La situació s’ha traduït en el fre en sec d’enviaments cap a la Xina. Només Aragó, líder juntament amb Lleida i Catalunya en el seu conjunt, té més de mil contenidors enviats abans que Pequín anunciés les noves taxes al porcí europeu.

De forma general, els aranzels arriben fins al 62,4% en algunes companyies de la Unió Europea, però es redueix al 20% en el cas d’Espanya. L’excepció és Litera Meat, de Binèfar, per a la qual se situa al 15,6%. L’empresa oscenca va ser una de les examinades per la Xina abans de la seua decisió final en el marc de la investigació per suposada competència deslleial que va obrir fa més d’un any a la carn de porc europea.

Tot com a represàlia a les taxes del 36 per cent que Brussel·les havia imposat als cotxes elèctrics xinesos. Dit d’una altra forma, el conflicte automobilístic l’acaba pagant la ramaderia, una situació que indigna els grangers lleidatans, que tornen a denunciar que són moneda de canvi.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el d’Empresa, Miquel Sàmper, s’han reunit amb representants del sector porcí català, segons va fer públic ahir la Generalitat, per abordar les conseqüències d’aquesta particular batalla comercial. Ordeig ha anunciat que demanarà al ministeri d’Agricultura que reforci la defensa del sector davant les autoritats europees i xineses, amb l’objectiu de reduir l’impacte d’aquestes mesures provisionals. Per la seua part, el conseller Sàmper ha explicat que el Govern mantindrà “un contacte constant amb les empreses exportadores del sector per acompanyar-les en aquest context de pressió comercial internacional”.

Ordeig també ha insistit que es tracta de mesures provisionals i que encara hi ha marge de negociació fins a la decisió definitiva, prevista per al desembre i que el Govern coordinarà amb el Govern espanyol, la Comissió Europea, la resta de comunitats autònomes i les associacions del sector porcí.

En aquest context, el ministre d’Agricultura i Ramaderia, Luis Planas, també aposta per la via de la negociació amb Pequín, en especial al defensar que existeixen relacions comercials, fluides i intenses, segons les seues paraules.

Mil milions de vendes espanyoles, amb gran pes de Lleida

La Xina és el principal mercat de destinació per a la carn i subproductes del porcí espanyol. L’any 2024, les exportacions cap a aquest país van arribar a les 540.000 tones, amb un valor superior als 1.097 milions d’euros, la qual cosa representa gairebé el 20 per cent del volum total exportat i el 12,5 per cent del valor de les vendes exteriors del sector, segons explica la interporfesional del porcí de capa blanca Interporc.

Les exportacions directes a la Xina des de la província de Lleida van aconseguir l’any passat prop de 2.316 tones de carn i restes de porc per valor de prop de 6 milions d’euros, segons dades del ministeri d’Economia. Així mateix, cal tenir en compte que bona part del porcí produït a les granges de Lleida se sacrifica en escorxadors d’altres províncies, des de Barcelona i Girona fins a Osca, per la qual cosa l’impacte real sobre la ramaderia local és molt més important.