La jubilació del "baby boom" reactiva els dubtes sobre les pensions

La generació del "baby boom", els nascuts entre els anys 60 i principis dels 70, està a punt de jubilar-se. Això generarà un pic de despeses en pensions fins, pel mínim, 2050 que ha reactivat el debat sobre la sostenibilitat del sistema.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) assegura que les pensions seran sostenibles sempre que ho siguin el conjunt de les Administracions Públiques, ja que la seua viabilitat no només rau en els ingressos per cotitzacions socials sinó en la recaptació total de l’Estat, que és el que garanteix els diners necessaris per cobrir aquesta despesa.

Els nascuts el 1960 compleixen 65 anys el 2025 i ja poden jubilar-se amb la pensió completa si tenen 38 anys i mig cotitzats, en un moment en què el mercat laboral està en màxims d’ocupació, la qual cosa ha elevat a 2,34 els cotitzadors per cada pensionista.

El període crític

Els anys més crítics començaran el 2030, moment en què la població activa començarà a descendir, d’acord amb les projeccions de l’Airef, que preveu que alhora augmenti la participació dels majors de 60 anys al mercat laboral, una tendència que s’estendrà durant dos dècades, fins que a partir de 2050 torni a créixer de nou la població en edat de treballar.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) preveu que el 2050 s’assoleixin 16,6 milions de persones majors de 65 anys, davant al voltant de 27 milions de persones en edat de treballar.

Polítiques governamentals

Per supervisar que el sistema continuï sent sostenible, l’última reforma de les pensions va incloure un examen triennal.

Aquest any s’ha aprovat la primera prova, encara que l’Airef ha posat de manifest que la regla no té en compte si l’Estat haurà d’augmentar la seua aportació al sistema a través d’unes transferències que la institució calcula que arribaran a triplicar el seu pes sobre el PIB el 2050.

El Govern estima que el pic de despesa en pensions arribarà al 14,7 % del PIB el 2050, davant el 12,9 % de 2022, en tant que l’Airef l’eleva al 16,1 % del PIB i centres d’estudis com Fedea li sumen fins dos punts més.

Fedea defensa la introducció de mesures de contenció de la despesa, que afectin no només al càlcul de la pensió inicial, sinó també a la seua revalorització, fixada per llei en l’equivalent a la inflació mitja anual, però sense descartar que es consideri un recàrrec en la quota estatal de l’IRPF.

El governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, que va ser l’artífex de la reforma de pensions durant la seua etapa com a ministre de la Seguretat Social, explicava recentment en els actes pel 40 aniversari de Fedea, que les propostes que surten dels centres d’estudis haurien de tenir en compte el marc institucional al qual es dirigeixen.

Segons el seu parer, a Espanya no és possible canviar el sistema de repartiment de caixa comuna en el qual les cotitzacions dels treballadors en actiu paguen les pensions dels treballadors jubilats.

Escrivá encara defensa que la seua reforma, de la que encara es continuen tancant serrells com el de la jubilació flexible, garanteix que es podrà transitar pel pic de despesa del sistema esperat el 2050 gràcies a la millora dels ingressos i als incentius a la continuïtat al mercat laboral, que ja han elevat l’edat efectiva de jubilació per sobre dels 65 anys.

Per a la majoria de la població el futur de les pensions no està entre les seues preocupacions més importants, com reflecteix el baròmetre de setembre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), segons el qual sol un 4,1 % dels ciutadans el situa entre les seues principals inquietuds, gairebé un punt més que en el sondeig de gener, però encara molt lluny dels problemes econòmics, l’habitatge, la sanitat i l’ocupació que ocupen els primers llocs.