Els veïns de Prats i Sansor, els que més ingressen de mitjana a Lleida

La renda neta mitjana per persona va créixer a la demarcació de Lleida un 6,12% fins a situar-se en els 14.713 euros anuals el 2023, segons es desprèn de l’Atles de Distribució de Renda de les Llars publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Prats i Sansor, ubicat a la comarca de la Cerdanya, és el municipi que registra una renda mitjana més gran per persona, amb un total de 22.721 euros, mentre que Bovera, a les Garrigues, presenta la xifra més baixa, amb 10.924 euros, la qual cosa es tradueix en una diferència de gairebé 12.000 euros de mitjana.

A la part més alta del ranquing es troben també Vilamòs, que amb 22.705 euros per habitant ha caigut a la segona posició després d’ocupar el primer lloc el 2022. El top tres el tanca la Torre de Capdella, amb una mitjana de 21.529 euros. Al contrari, a la part baixa de l’estadística es troben, a més de Bovera, Massalcoreig, amb una renda anual neta d’11.752 euros per habitant, i Aitona, amb 11.925 euros.

Si ens fixem en els ingressos mitjans de cada llar, tanmateix, la cosa canvia. En aquest cas, els que compten amb més ingressos són els veïns del municipi d’Osso de Sió, una població de tot just 195 habitants de l’Urgell, que presenta una mitjana de 61.390 euros. Una mica més lluny se situa Alpicat, amb una renda disponible per domicili de 54.156 euros i la Molsosa, en el Solsonès, amb 53.076 euros. Als antípodes es troben les llars de Guimerà, que compten amb una renda neta mitjana de 25.509 euros. A la part baixa de la taula hi ha també Granyena de les Garrigues, amb 26.630 euros, i Bovera, amb 26.752 euros. De fet, Guimerà és la segona població catalana amb una menor renda per llar, només darrere de Bisbal de Falset, a Tarragna, que compta amb una renda mitjana de 24.585 euros. Una de les dades més curioses que ens deixa l’estadística que ha fet l’INE és la del municipi d’Odèn, al Solsonès, que l’any 2022 presentava la renda per llar més baixa de tota la província, de 17.873 euros, però que un any després l’ha incrementat més de 25.000 euros, fins a situar-se en els 43.438 euros.

Pel que fa a Lleida ciutat, la renda mitjana per habitant se situa en els 15.062 euros, i la disponible per cada llar en 38.853 euros. Les diferències, tanmateix, són elevades entre uns barris i d’altres. La zona més rica torna a ser Ciutat Jardí, amb una renda mitjana disponible per llar de 85.200,68 euros. Al costat oposat es troba la zona sud de la Mariola, on la renda disponible es queda en els 19.885 euros.

A nivell Estatal, a renda neta mitjana per persona va augmentar un 6,9% el 2023, fins a assolir els 15.036 euros. Els tres municipis espanyols de més de 2.000 habitants amb més renda neta anual mitjana van ser Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb 30.524 euros, Matadepera (Barcelona), amb 26.720 euros, i Boadilla del Monte (Madrid), amb 26.668 euros, una llista que es repeteix des de fa dos anys. Per la seua part, els municipis amb menor renda neta anual mitjana van ser Iznalloz (Granada), amb 8.399 euros per habitant, El Palmar de Troya (Sevilla), amb 8.688 euros, i Huesa (Jaén), amb 8.825. Per localització geogràfica destaquen el País Basc, on el 90,9% dels seus municipis es trobaven entre el 25% amb més renda (per sobre de 16.112 euros), i Navarra, amb el 69,1%. A l’extrem contrari destaquen Múrcia, en què el 91,1% dels seus municipis se situava entre el 25% amb menor renda (menys de 12.505 euros), i Andalusia amb el 82,7%.

La principal font d’ingressos del 60% de lleidatans és un salari

Sis de cada deu lleidatans, en concret el 61,2%, tenien el 2023 com a la seua principal fonts d’ingressos un salari, segons es desprèn de les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per la seua part, el 20% dels habitants de la província disposen d’una pensió com a ingrés principal. La resta d’habitants obtenen les principals retribucions de percebre una prestació d’atur (1,6%), d’un altre tipus de prestacions (4,8%) o d’ingressos alternatius (12,8%). Aquestes dades són similars a les registrades en el conjunt de Catalunya on un 62% de les persones percep un sou i un 18% compten amb una pensió.

Tres de cada deu catalans creuen que ingressen poc

Un 29,3% dels catalans considera que els seus ingressos no li permeten tenir una vida digna i sis de cada 10 diuen que s’han vist obligats a comprar productes més barats i reduir despeses en lleure, cultura, roba i calçat per motius econòmics. Així es desprèn dels resultats de l’enquesta Viure la desigualtat 2025, feta per Oxfam Intermón.