Alberto Herranz: «Per al sector és clau reobrir el mercat del Japó i les Filipines»

Quina opinió té Interporc de la regionalització que ha fet la Comissió Europea?

La Comissió ha dit que determinats municipis de Barcelona són en els quals cal prendre mesures especials i suposo que a partir d’allà serà la regionalització que accepti tothom. Estàvem pendents d’una decisió de la Unió Europea per ja obrir el tema del Regne Unit, i crec que això ja va encarrilat. 

Amb el discórrer dels productes porcins i de la carn dins del que és la Unió Europea, el nostre focus i la nostra preocupació és ara intensificar qualsevol negociació per a la regionalització dels països tercers. Tenim una fita històrica que ens pot ajudar, la firma de l’acord de regionalització amb la Xina de fa tres setmanes. Crec que pot ajudar a donar confiança als mercats internacionals.

Què s’està fent ara?

Tant el ministeri d’Agricultura com Interporc estem bolcats que aquestes gestions es puguin fer amb mercats tan rellevants com poden ser el Japó, Mèxic o les Filipines, que intentem que puguin admetre algun tipus de regionalització i això pugui pal·liar els efectes en l’exportació i dins del que és el discórrer dels enviaments a aquests tercers països. 

Per a nosaltres, el Japó és un mercat clau estratègic juntament amb la Xina. I la Xina, afortunadament, ja va admetre la regionalització. Les Filipines també hi és en converses per rebre tota la informació. Mèxic potser és una miqueta més complicat. La clau avui seria reobrir el Japó, Mèxic i les Filipines. Si aconseguíssim que el Japó i les Filipines ens admetés la regionalització, seria un gran pas endavant.

Què s’ha fet malament perquè hagi arribat la pesta i què s’ha fet bé perquè no hagi arribat a la granja?

No s’ha fet malament res. És a dir, les circumstàncies de vegades són alienes. La hipòtesi que s’estudiava és que s’ha transmès a través d’un producte alimentari que podia estar contaminat per aquest virus i que podia haver entrat a la cadena d’alimentació dels senglars. Podria haver estat en una àrea de descans de l’autopista. Aquestes circumstàncies són difícils d’anticipar. Ara l’important és, com s’està fent a Catalunya, posar tots els esforços a la zona on s’ha produït el focus, que no surti d’allà. 

També cal fer una crida a la població de les zones que s’han vist afectades, que són zones de muntanya, de lleure, on la gent surt, que tingui precaució i segueixi les indicacions que li donen les autoritats competents de prohibició d’entrada a aquestes àrees que s’han delimitat, ja que les conseqüències podrien ser molt nocives si ens saltem aquests controls. El virus persisteix molt, segons diuen els experts, a la roda d’un vehicle o en una sabata.

Podem posar xifres al porcí, el que representa per donar idea de la magnitud de la crisi?

Estem parlant d’una facturació global a Espanya d’uns 25.000 milions d’euros i més de 8.700 milions en exportacions. Genera més de 400.000 llocs de treball que donen vida als pobles, a les zones rurals, perquè són empreses gairebé en la seua totalitat familiars, algunes que han estat capaces de desenvolupar-se i estar ja a la tercera generació. S’han refermat en un territori en pobles de menys de 5.000 habitants. Les persones estan per sobre de les xifres i som un sector que ha contribuït a aquest desenvolupament rural, a fixar població i intentem ser una alternativa i una opció per a la gent jove que vol desenvolupar-se en aquestes àrees rurals.

Què pot fer més el ramader a les seues granges perquè no hi entri el virus?

Extremar, com ja ho fa, totes les mesures de bioseguretat, el manteniment de tanques perquè no entrin animals silvestres o animals domèstics, control d’entrades de personal, neteja i desinfecció de zones dins de la granja, tenir pediluvis i ruediluvis, dutxes, mosquiteres i xarxes gabials, també un protocol que ja està establert exigent de neteja i desinfecció de vehicles, de botes, de roba... Hi ha molts protocols tant a les empreses com en general del sector. Nosaltres també posem a la pàgina web de la interprofessional Interporc material a disposició de tot aquell que s’ho vulgui descarregar.

Quines diferències hi ha entre la crisi de la pesta, llavors clàssica, de fa trenta a Lleida i aquesta?

Les circumstàncies van canviant, són diferents. L’experiència que tenen tots els que la van viure, tant veterinaris, com administració, com sector, és que aquella malaltia ens va portar primer a aconseguir que Espanya fos lliure d’aquesta malaltia. Després, ens va fer aprendre que cal seguir atents, i això ens va portar a tenir una vigilància passiva i activa. 

La vigilància passiva ha fet que no s’hagi baixat la guàrdia mai a Espanya. Un hàndicap és que als mercats ens hem internacionalitzat, ens hem globalitzat, i això fa que ara hàgim de posar també el focus a veure com gestionem aquests mercats internacionals. Tot el que vam fer llavors i després ens ha donat una reputació i un prestigi a nivell internacional de com fer les coses bé. 

De fet, durant tot aquest temps ens han requerit en molts fòrums internacionals per explicar com es va aconseguir fer tot el treball que es va fer (per acabar amb la pesta porcina clàssica), com s’ha treballat des de l’administració, i crec que hem estat sempre un exemple en aquest sentit de conèixer com és el comportament d’una malaltia i com s’ha d’actuar. Crec que les experiències són avantatges que ara s’estan aplicant i s’estan posant en marxa, i esperem que això ens porti a tenir bones notícies a curt termini. Bones notícies que serien poder controlar el senglar.