Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura: «Arribarem fins al final, ens ajudarà a minimitzar efectes»

És possible que el virus hagi sortit d’un laboratori?

El ministeri ha obert una investigació sobre l’origen després d’haver rebut un informe del laboratori de referència de la UE en què es comunica que els resultats de la seqüenciació del genoma del virus no es correspon amb el virus que actualment circula per Europa. 

Volem ser clars: hem enviat la informació als Mossos per iniciar la investigació corresponent i hem iniciat l’expedient informatiu per analitzar aquest estudi científic. Demanem prudència i calma. Aquest informe no és concloent, no descarta cap opció i necessitem que els equips tècnics treballin. Serem transparents amb els resultats. Arribarem fins al final perquè ens ajudarà a minimitzar els efectes.

Quina és la situació?

Les últimes novetats són els quatre senglars positius declarats dijous, que s’afegeixen als nou que teníem. Són tretze positius en total. La tasca de contenció s’ha fet bé. Després de 7 dies, hem aconseguit el principal objectiu, que és detectar els animals, analitzar-los i contenir el focus en aquests sis quilòmetres. El Govern no canviarà ni un mil·límetre el rumb operatiu que ha posat en marxa des de fa 7 dies per aconseguir l’objectiu més important: contenir la malaltia dins del radi de 6 quilòmetres i evitar que entri a les granges.

La rapidesa és la clau per frenar el virus de la pesta porcina africana?

S’ha fet una gran tasca, hem actuat ràpid i coordinadament, i donant informació al minut. Ha estat clau en aquesta coordinació el sector, des de la complicitat dels ramaders i les empreses, fins a les mil persones que treballen a la zona, passant per la col·laboració ciutadana. Agraïment infinit a tothom.

Quan podríem dir que aquest focus està controlat?

Totes les mostres que hem tingut els últims dies d’animals morts han donat negatives. La comunicació dels positius de dijous eren de senglars trobats els primers dies. El primer missatge és que anem bé i, si seguim en la bona direcció, a mesura que els científics ens vagin dient que no hi ha risc, que no es troben animals, que tenim la zona neta i que hem fet la desinfecció, podríem anar revisant les restriccions si seguim en aquesta bona línia.

Què li demana a cada una de les parts implicades en la lluita contra la pesta?

Faig una crida a la ciutadania a respectar i també a tenir empatia, entendre què és el que s’hi juga al país, no només sanitàriament, sinó econòmicament i també a nivell laboral. És clau complir les restriccions als 91 municipis. Nosaltres hem demanat a les empreses que minimitzin l’impacte en l’ocupació (d’aquesta crisi sanitària), que intentem trobar fórmules de col·laboració i de suport a l’Administració, a les empreses del sector, per reduir l’impacte a les granges, en l’ús dels escorxadors, etc. 

Estem fent una gestió molt ràpida per a la reobertura i regionalització dels mercats. Ja ho hem fet amb la Xina, regionalitzant la província de Barcelona, ja ho hem fet amb el Regne Unit. Sembla que també està enfocat a Corea del Sud, però, per exemple, no som tan positius, encara no hi ha novetats positives en el cas del Japó, que és un mercat molt important.

Ens juguem molt en la lluita contra la pesta porcina africana. Podríem posar-hi xifres?

El primer, ens hi juguem 1.000 milions d’euros, que són les exportacions extracomunitàries del sector porcí.

El preu a Mercolleida ha caigut 20 cèntims en tres dies i els productors treballen per sota dels costos, la factura serà molt alta en pèrdues.

Prudència amb el preu, hem d’intentar estabilitzar el preu i l’ocupació. Necessitem una estabilització del preu perquè no afecti més el ramader i necessitem que es reobrin mercats a les empreses perquè no afecti l’ocupació de la indústria. D’aquests mil milions d’exportacions extracomunitàries, el 80% és Àsia. Ens juguem el futur en la reobertura de la Xina i el Japó, juntament amb les Filipines, Malàisia i Corea del Sud.

A banda de la reducció de 300 llocs de treball en el Grupo Jorge, ha rebut la Generalitat algun expedient de regulació d’ocupació en el sector?

Ara no tenim constància de nous expedients, però, òbviament, no hem de descartar que si això s’allarga n’hi pugui haver. Necessitem que tots ens escoltin, que treballem conjuntament per intentar trobar fórmules que impactin el mínim possible en l’ocupació, sabent que en tindrà, però intentem que sigui al mínim possible. També demano la corresponsabilitat de tots en uns moments molt difícils per superar la situació i que no ens perjudiqui més del compte, que quan puguem reobrir els mercats tinguem capacitat per arribar a tots. Fem les coses ben fetes per no perdre competitivitat, per no perdre explotacions, per no perdre riquesa i ocupació.

Quines són les conclusions de la Comissió Europea després de la visita que han fet els tècnics comunitaris a la zona?

Van quedar impressionats amb el desplegament. Ens van fer algunes recomanacions en fauna, en bioseguretat, i també ens van explicar com s’havia fet als altres tretze països de la Unió Europea que ja han registrat PPA en fauna cinegètica per saber bé com estaven actuant. Celebrem que la Comissió Europea ha decidit mantenir la regionalització de 20 quilòmetres, en 91 municipis i que afecta les 39 granges citades des del principi. En l’àmbit del comerç europeu i d’altres països es fixaran en el criteri que determina la Unió Europea amb aquesta regionalització dels 20 quilòmetres per a les exportacions. El nostre objectiu és que la reobertura dels mercats sigui amb aquest criteri de regionalització de 20 quilòmetres i no amb el criteri provincial que ens perjudica a part de la Catalunya interior, que té una capacitat ramadera i d’exportacions molt gran.

La Comissió ha fet alguna recomanació que no s’aplica ara mateix i que podria implementar Catalunya?

No. Hi ha matisos, però sobretot ens han reforçat molt en el fet de no fer actuacions en el radi dels 6 quilòmetres, on tenim la concentració de la malaltia. Es tracta de no fer cap actuació que pogués espantar i fer escapar els senglars, que són animals molt sensibles a qualsevol amenaça, a qualsevol soroll, a qualsevol canvi. 

Continuem sent molt curosos i bloquegem aquests 6 quilòmetres perquè no pugui sortir cap animal ni travessar la carretera. Tenim la sort que tenim molt delimitada aquesta zona per vies de comunicació, que són de vigilància més fàcil. Aquí es concentren els esforços de contenció. Entre els 6 i els 20 quilòmetres, sí que caldrà pactar mesures amb trampes, amb repel·lents, amb les tanques per evitar que puguin marxar. 

També estan els silenciadors i els punts de guaita, des d’on també es podran abatre animals. Però tot en unes condicions molt concretes. No és el mateix el que fem en el radi dels 6 quilòmetres, que fem dels 6 als 8, el que fem dels 8 als 10, el que fem dels 10 als 20 i el que farem fora d’aquest radi. 

El missatge, sobretot, és: escoltar molt bé els criteris tècnics, científics, els criteris dels professionals que estan treballant per no generar, volent actuar ràpid i de manera contundent, un problema més gran.

El problema de sobrepoblació de senglars és generalitzat. El Govern d’Aragó paga 30 euros als titulars dels vedats per animal abatut. Es plantegen fer el mateix des de la Generalitat a Catalunya?

Ja ho fem. El dijous de la setmana passada vam adjudicar un milió d’euros des del departament d’Agricultura en ajuts per augmentar la captura de senglars a Catalunya. És una línia que traiem una vegada a l’any. Paguem 25 euros per animal. També ajudem en els punts logístics, on es transporten els animals caçats, i financem projectes de comercialització de carne de caça. Ja hi estem treballant, però segurament el que haurem de fer és intensificar aquestes polítiques i partides en els propers anys. 

El senglar és un vector d’accidents a les carreteres, però també és un problema per a l’agricultura i vector de transmissió de malalties, com s’està demostrant. Estem analitzant les densitats que hi ha i on hi hagi densitat de sobrepoblació, l’abaixarem. Els equips ja han fet reunions a tot Catalunya amb tots els col·lectius afectats i, per tant, aniran ocorrent batudes i els animals que es capturaran en cada lloc.

Aquestes polítiques sempre són polèmiques i agricultors i ramaders reclamen accions decidides. És possible emprendre-les?

Hi ha molta feina que haurem de fer, no només amb el senglar, també amb el conill i el cabirol. Cal demanar un canvi de mentalitat del conjunt de la societat. Hi ha determinades polítiques públiques o restriccions legals que ens han dificultat molt fer aquest treball. Ho tinc molt clar, el que no pot ser és que, quan volem fer actuacions, tots siguin limitacions ideològiques, limitacions pressupostàries, limitacions jurídiques i que legislem perquè no es pugui fer tot el que hem de fer amb gestió forestal, amb gestió agrària o amb gestió cinegètica. S’ha de gestionar i amb criteris professionals i tècnics, però s’ha de gestionar. No gestionar no és una opció. No reduir la fauna, la sobrepoblació no és una opció.

Què més pot fer el sector?

El ramader i la indústria del país, la cadena de valor, ha estat un exemple de professionalitat, modernització i de fer les coses ben fetes. Per tant, el que han de fer és seguir aquesta línia. Volem ser referents en el món en la seguretat alimentària i fer les coses bé. La bioseguretat serà un tema crític en els propers anys i ho serà encara més amb el canvi climàtic i tot el que estem veient. El missatge és: confiança que ho superarem i que cal continuar treballant com s’està fent fins ara, i treballar conjuntament administració i sector per superar aquesta situació i perquè les coses vagin bé.