L’edat legal de jubilació pujarà a 66 anys i 10 mesos el 2026, amb l’arrencada del nou sistema de còmput de pensions

L’edat legal per a la jubilació ordinària pujarà dos mesos el 2026, fins els 66 anys i deu mesos complerts, en el que serà l’últim pas del període de transició iniciat el 2013 per assolir els 67 en un any en què a més s’iniciarà el nou sistema per al còmput de la pensió. Durant tot 2026 aquesta serà l’edat per poder retirar-se del mercat laboral amb el cent per cent de la pensió, encara que la jubilació sense penalització es manté en els 65 anys per als qui tinguin 38 anys i 3 mesos cotitzats a la Seguretat Social.

Des de 2013 i fins 2027 l’edat ordinària de jubilació ha anat pujant progressivament des dels 65 als 67 anys, conforme a l’establert en la reforma de les pensions acordada el 2011 pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero amb patronal i sindicats. A més d’això, el proper any serà el primer que comenci a desplegar-se el «règim dual» per al període de còmput sobre el qual es calcula la pensió, introduït en la reforma de pensions de l’ara governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá. Aquest canvi permetrà, al final del període el 2037, elegir entre dos opcions per calcular la pensió: o els 29 últims anys de carrera, descartant els 24 pitjors mesos (2 anys) o el període de còmput actual (25 últims anys).

La implantació del nou sistema es fa de forma progressiva durant 12 anys començant per aquest el 2026, quan es podrà calcular amb els últims 304 mesos cotitzats (25,33 anys), dels quals podran descartar-se dos mesos, o continuar optant pels 25 anys vigents. Nous increments de les cotitzacions del 2026 s’estrena també amb una nova pujada de la cotització del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) que passa del 0,8 % al 0,9 %, dels que el 0,75 correspondrà a l’empresa i el 0,15 al treballador. Aquesta sobrecotizació busca elevar ingressos per fer front a la despesa més gran que implicaran les jubilacions de la generació del ‘baby boom’. L’objectiu és arribar a l’1,2 % el 2029 per mantenir-se així fins 2050. Quant a la «quota de solidaritat», una altra sobrecotizació per als salaris més elevats que va entrar per primera vegada en vigor el 2025, implicarà abonar un recàrrec d’entre 1,15 % i 1,46 %. Aquest percentatge també anirà incrementant-se progressivament fins 2045.

D’altra banda, la base màxima puja el proper any un 3,9 % (inflació més 1,2 punts), el que la deixarà en uns 4.922 euros mensuals. Les mínimes i les no contributives tornaran a pujar més Las pensions mínimes i les no contributives tornaran a revaloritzar-se per sobre de la pujada mitjana de la inflació, ja que la Seguretat Social ha d’aplicar un increment addicional per continuar reduint la bretxa entre aquestes prestacions i el llindar de pobresa. Segons va recollir l’última reforma, aquestes pensions, que cobren uns 2,5 milions de persones, hauran de pujar més del que ho faran la resta el 2026, aquest 2,7 % fixat per l’evolució mitjana de la inflació. L’objectiu en el cas de les pensions mínimes és convergir amb el 60 % de la renda mitjana d’una llar amb dos adults el 2027, mentre que les pensions no contributives han d’assolir aquell any el 75 % del llindar de la pobresa estimat per a una llar unipersonal.

Al seu torn, la reforma va establir que des de 2025 la quantia màxima de la pensió inicial contributiva s’actualitzarà cada any d’acord amb la inflació amb un increment addicional de 0,115 percentuals acumulatius cada any fins 2050. Si la màxima de 2025 era de 3.267 euros mensuals, aquest increment addicional a la inflació la situarà previsiblement en uns 3.361 euros.