Lleida es juga el 10 per cent del seu PIB només en la producció de porcí

L’economia de Lleida té en l’agroalimentació un dels seus grans pilars, amb el porcí al capdavant. La producció d’animals representa entorn del 10 per cent del Producte Interior Brut (PIB) de la província, la qual cosa posa de manifest el que es juga en la crisi de la PPA. El sector industrial factura més de 6.532 milions d’euros. 

La crisi de la PPA ha disparat totes les alarmes en l’economia de Lleida. El sector només de la producció va representar l’any passat una renda per sobre dels 1.400 milions d’euros, una xifra que suposa més del 10% del Producte Interior Brut (PIB), segons les últimes dades disponibles, que se situa la província per sobre dels 13.705 milions. I això tenint en compte que estem parlant tan sols de la producció, però caldria sumar-hi altres activitats que incrementen la importància de la primera ramaderia de Lleida, com són els escorxadors, la comercialització de la carn o la seua transformació en productes derivats.

Les comarques lleidatanes compten amb 2.345 granges, que sumen un cens de 4.759.873 animals. Parlem d’instal·lacions clau en moltes zones per a la fixació de població al territori i amb molts municipis on el porcí és el seu veritable motor. El Segrià, amb 761 explotacions, i la Noguera, amb 682, són les líders, mentre que al costat oposat es col·loca la Val d’Aran, territori sense cap explotació porcina, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, amb una cada una, i la Cerdanya tot just en té tres. Superen les dos-centes granges les comarques de l’Urgell (298), el Pla d’Urgell (281) i la Segarra (236). Més de cent en tenen tant el Solsonès (191) com les Garrigues (188). Completen el mapa les 92 granges del Pallars Jussà i les 25 de l’Alt Urgell.

El sistema dominant a Catalunya és el de la integració. En el cas de les granges d’engreixament, el 81% estan sota aquest règim. Suposa que l’amo dels porcs és una empresa, que facilita també el pinso i altres serveis, com els veterinaris, al granger. El ramader, per la seua part, és l’amo de la granja i és l’encarregat de cuidar els animals, per la qual cosa cobra una quantitat fixa per cada cap. Amb això, teòricament, minimitza riscos, però això no vol dir que no es vegi afectat per l’evolució de mercat, perquè en els temps amb cotitzacions elevades, les integradores busquen granges i acaben elevant preus, mentre que quan bufen mals vents la situació és la contrària.

No hi ha un preu fix en el sector de les integradores, però fonts del gremi apunten que bona part dels ramaders cobren una base d’entre 18 i 19 euros per porc engreixat, encara que hi ha una part que no arriba a aquestes xifra i altres que la superen. A partir d’allà hi ha incentius, per exemple, en el cas de granges amb poques baixes d’animals.

Un centenar d’indústries càrnies amb interès porcí

Lleida és una potència en producció porcina, però també té un pes significatiu en la transformació. El registre d’indústries agràries i alimentàries té comptabilitzades a la província i la Cerdanya 98 empreses que tenen com a activitat principal o secundària activitats relacionades amb el sacrifici de porcí o l’elaboració de productes carnis. El Segrià, amb 18; el Pla d’Urgell amb 12; i el Pallars Jussà, amb deu; són les comarques amb més volum. Però queden a anys llum d’Osona, amb 111, segons un informe de la conselleria d’Agricultura. Recull a més un altre rànquing amb dades de la base d’empreses que dipositen comptes al Registre Mercantil, en aquest cas amb 54 companyies, que sumen 6.710 empleats i una facturació de 6.532 milions d’euros. El gran volum correspon a la Segarra, amb bonÀrea. En aquest cas, l’informe indica que ocupació i els ingressos d’explotació no tenen per què correspondre exclusivament al porcí, sinó al conjunt de la seua activitat. La segona comarca per volums és el Pla d’Urgell amb 7 companyies que fan servir a 1.191 treballadors i 294 milions d’euros. El Segrià és l’altra potència de la província amb una desena de càrnies i 259 treballadors. En aquest cas els ingressos d’explotació arriben als 172 milions d’euros.