Cues a Lleida per demanar certificats del padró davant l'expectativa del procés de regularització de migrants
Llancen una “crida a la calma” al col·lectiu de migrants en situació irregular
Aquesta setmana cada dia s’han format cues davant l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de l’ajuntament de Lleida. - JORDI ECHEVARRIA
La secretaria d’Estat de Migracions va llançar dimecres una “crida a la calma” al col·lectiu de migrants en situació irregular que tenen l’expectativa d’acollir-se al procés de regularització la normativa del qual s’està tramitant. “De moment no està obert el termini per a la presentació de sol·licituds per a la regularització extraordinària de persones migrants”, va recordar. De fet, avui acaba el termini de consulta pública del reial decret que regularà aquest procés administratiu, el setè d’aquest tipus que s’activa a l’Estat des de l’any 1986. Els sis anteriors van permetre regularitzar 1,25 milions de ciutadans.
El ministeri d’Inclusió estima que el termini per presentar les sol·licituds pot començar d’aquí a dos mesos, encara que el contingut final del reial decret que regularà el procés no es coneixerà fins a l’aprovació en el Consell de Ministres. En qualsevol cas, l’anunci de la regularització ha disparat la sol·licitud de certificats d’empadronament a molts ajuntaments de Lleida, ja que aquest document és una de les vies fonamentals per provar la residència en els períodes que es puguin exigir. Davant l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de la capital s’han format llargues cues. L’OMAC tramita cada mes una mitjana de 2.000 certificats de padró.
Més de 7.000 estrangers residents a Ponent podran tenir papers
El procés de regularització de migrants que està preparant el Govern central obre la porta que més de 7.000 ciutadans d’origen extracomunitari que resideixen a Lleida puguin accedir als papers de residència i de treball, entre els quals els més de 2.000 que han sol·licitat asil o protecció internacional en els dos últims anys.
El procés de regularització de migrants sense papers que prepara el Govern central permetrà accedir als permisos de residència i de treball a més de 7.000 persones d’origen extracomunitari que resideixen a Lleida. Són el gruix dels membres d’aquest col·lectiu que han arribat en els dos últims anys i que, per tant, no es van poder acollir al procés de regularització de fet que va activar la reforma del Reglament d’Estrangeria que va entrar en vigor el 20 de maig de l’any passat, i que va reduir de tres anys a dos el període mínim per accedir a les autoritzacions de residència i de treball per arrelament.
Segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el nombre de ciutadans d’origen extracomunitari inscrits en els padrons municipals de la demarcació de Lleida ha augmentat en 10.205 en els dos últims anys, en els quals va passar de 61.210 a 71.415. Africans i llatinoamericans es reparteixen al 50% el creixement.
La majoria no ha complert, per tant, els dos anys de residència que permeten demanar papers per arrelament. Tanmateix, no tots ells es troben en situació irregular.
“Aquests 10.205 són estrangers vinguts en els últims anys. Però cal tenir en compte que segurament una part va venir per cursos legals administrativament parlant”, expliquen fonts de l’Administració. En aquests casos, anoten, “es tracta de migrants procedents de tercers països, sí, però tenen papers; per exemple, una autorització de residència o una de residència i treball”, assenyalen.
En qualsevol cas, aquests més de 7.000 estrangers residents a Lleida amb opcions d’acollir-se a la regularització que s’obrirà d’aquí a uns mesos suposa entorn de la desena part dels extracomunitaris residents a la demarcació, i s’atansa bastant a les 7.600 sol·licituds inicials de residència i de residència i treball presentades l’any passat a l’Oficina d’Estrangeria de Lleida.
En aquest flux creixent de nous lleidatans destaquen els sol·licitants d’asil o protecció internacional per persecució política, racial, de gènere o d’un altre tipus als seus països d’origen.
L’Oficina d’Estrangeria de Lleida va rebre l’any passat 1.089 sol·licituds, amb mig miler de malians, uns 350 de veneçolans i 150 colombians com a grups més nombrosos.
Un any abans van ser 1.216, amb els veneçolans (406), pakistanesos (299) i colombians (243) com a col·lectius principals.
