Alarma al camp pel preu del gasoil, els fertilitzants i els ‘fitos’

La guerra a l’Iran ha fet trontollar el mercat energètic i ha fet saltar totes les alarmes al camp, al disparar-se els preus del gasoil agrari, els fertilitzants i els fitos, lligats al petroli i amb importants necessitats de gas, per a la seua elaboració. El responsable del sector d’herbacis d’Unió de Pagesos, Santi Caudevila, explica que la tona d’urea 45 costava entre 480 i 500 euros abans de la guerra. Dilluns es venia a 650 i ahir ja s’havia situat en 750, fet que suposa un encariment superior al 56% des que va començar el conflicte bèl·lic dissabte. A més, va insistir, el problema no només és el preu, sinó les dificultats per trobar producte disponible. El mercat dels fitosanitaris també es troba en plena convulsió, va explicar.

Unió de Pagesos també alerta sobre l’augment del preu del gasoil d’ús agrícola a causa de la situació bèl·lica a l’Orient Mitjà, amb un repunt de més del 8% tan sols durant els quatre primers dies de conflicte, i reclama al Govern d’Espanya “mesures urgents” per frenar aquesta escalada. Reclama a la Moncloa que rebaixi els impostos aplicats al gasoil agrari, establint un gasoil professional agrari amb el mínim impost especial harmonitzat a la Unió Europea i un IVA reduït. El ministeri de Transició Ecològica situa el preu mitjà del gasoil agrícola a Lleida en 1,125 euros, 8,7 cèntims més car que dissabte passat. Caudevila explica que el treball d’una hectàrea amb un tractor mitjà requereix l’ordre de 160 litres, amb la qual cosa la pujada representa 14 euros més per hectàrea.

En el cas dels carburants d’automoció, el ministeri estima que el litre de gasolina a Lleida ha passat d’1,475 euros a 1,533. Per a un dipòsit mitjà d’un turisme de 55 litres, suposa un encariment de més de tres euros, fins a superar els 84. En el gasoil, s’ha passat d’1,421 a 1,526 euros el litre de mitjana. Omplir un dipòsit voreja els 84 litres, gairebé sis euros més que al començar el conflicte. A més, en moltes estacions de servei espanyoles es comencen a veure preus del gasoil que igualen els de la gasolina i fins i tot la superen.

El gas natural, per la seua part, ha rebotat un 70% des que va esclatar el conflicte a l’Iran i el cru continua pujant i només ahir el de tipus Brent de referència a Europa es va anotar un 4% més. Unes pujades que repercutiran en el transport i les cadenes de producció, amb els temuts efectes sobre la inflació. Es tracta d’un panorama que pot portar els bancs centrals a frenar l’esperada pujada de tipus d’interès.

En aquest context, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, obrirà una taula de diàleg social amb patronals i sindicats per fer un seguiment de les eventuals conseqüències i mesures necessàries davant del conflicte a l’Orient Mitjà i les amenaces d’embargament de Trump. Després de reunir-se amb els agents socials, va afirmar que es prendran les mesures necessàries per acompanyar el teixit empresarial i els treballadors. Yolanda Díaz va plantejar la possibilitat dels ERTO i es podrien reconèixer prestacions d’atur i cessament d’activitat amb requisits específics (sense que sigui necessari comptar amb període de carència i sense consumir temps).

El sector del vi alerta davant l’amenaça de Trump

El president de la Denominació d’Origen Costers del Segre, Isidre Ribalta, alerta dels efectes per al sector vitivinícola lleidatà de l’amenaça de Donald Trump de trencar relacions comercials amb Espanya. En especial per als grans cellers, però no només per a ells, ja que són moltes les firmes que havien invertit en els últims anys a obrir mercat als Estats Units. Explica que les empreses han hagut de reconduir vendes i exportacions i augmentar despeses en màrqueting a la recerca de nous mercats, una operació que admet que no és fàcil. El sector del vi, explica, és molt maquista i al consumidor li costa experimentar amb noves firmes.L’amenaça comercial de Trump representa ploure sobre mullat en el cas del sector del vi, que és un dels grans perjudicats dels vaivens de la política del republicà en matèria comercial. Amb l’aplicació d’aranzels en la seua particular guerra comercial, recorda, es van registrar cancel·lacions de comandes i paralitzacions d’operacions i mercats per a vins de Lleida. El vi, explica Ribalta, és sinònim de relació i gaudi del consumidor i l’actual situació d’inestabilitat no afavoreix en res la socialització que sol acompanyar el consum dels caldos.