La província de Lleida concentra la meitat dels municipis catalans amb menys nivell socioeconòmic: Barbens, la Granja d’Escarp i i Seròs, al capdavant

La meitat dels municipis catalans amb pitjors indicadors socioeconòmics del 2023 se situen a Ponent. Així es desprèn de l’últim Índex Socioeconòmic Territorial (IST) elaborat per l’Idescat, que concentra les dades laborals, educatives, d’immigració i de renda en un sol valor, col·locant la mitjana de Catalunya en 100.

Entre els 31 municipis amb un IST 20 punts menor a la mitjana, n’hi ha 16 a la província de Lleida, concentrats a la part del pla. Destaca, en l’última posició de Lleida i de tot Catalunya, la localitat de Barbens (Pla d’Urgell), amb un IST de 56,5. A Ponent la segueixen la Granja d’Escarp i Seròs (Segrià), amb una puntuació de 63 i un 65,4, mentre que a nivell català la succeeixen Salt (59,8) i Sant Pere Pescador (62,9).

Municipis lleidatans importants com Balaguer (79,3), Guissona (70,9) o Alcarràs (73) també són lluny de la mitjana catalana, quedant la ciutat de Lleida amb una puntuació del 89,9. La valoració va pujant així que també pugem en el mapa de la província. Camarasa (108,3), Os de Balaguer (108,6) i les Avellanes i Santa Linya (104,2) ja se situen per sobre de la mitjana de Catalunya. Però si escalem fins a la zona de l’Alt Pirineu i Aran, les localitats amb alta puntuació es multipliquen.

Prats i Sansor (a la Cerdanya lleidatana), amb un 125,9, i Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), amb un 125,1 –el 2022 era de 116–, es col·loquen en el podi de municipis lleidatans amb millor IST. Destaquen també la Torre de Cabdella (116,4), Alt Àneu (118,7) i Es Bòrdes (118,5). A Catalunya, Matadepera (Vallès Occidental) va revalidar la primera posició del rànquing –que lidera des de fa una dècada– amb un índex de 129,9. Entre els municipis de més de 1.000 habitants, el segueixen Tiana (Maresme) amb un IST de 124,7, i Sant Just Desvern (Baix Llobregat), de 123,9, tots a la província de Barcelona.

A nivell comarcal, el Pallars Sobirà encapçala la classificació a Lleida, amb una mitjana de 107,4, seguit d’Aran (104) i la Cerdanya (100,3), les tres úniques que superen la mitjana catalana. En l’ordre invers trobem la Segarra (85,8), la Noguera (86,6) i el Pla d’Urgell (88,1).

A Catalunya, el Sobirà també lidera, amb el Baix Llobregat en segona posició (104,1), mentre que l’Alt Empordà és la comarca catalana amb pitjor IST (83,7), seguida pel Montsià (85,4) i la Segarra.

Es mesura situació laboral, renda, nivell educatiu i immigració

L’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) té en compte sis indicadors: dos de la situació laboral, dos del nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. El municipi de Talarn (Pallars Jussà) està en l’última posició en relació amb la població ocupada de 20 a 64 anys –que lidera Campllong (81,7%)–, amb un 37,4%, mentre que Guissona (Segarra) és el municipi amb més immigració de països de renda baixa o mitjana, amb un 52,5%, indicador en el qual Maspujols, Monistrol de Calders i Muntanyola compten amb un 1,1%. L’IST també té en compte els treballadors de baixa qualificació (la mitjana a Catalunya és de l’11,6%), la població de 20 anys o més amb estudis baixos (un 13,7% a Catalunya), la població jove sense estudis postobligatoris (22,9% a nivell català) i la renda mitjana per persona, que és de 16.461 € a Catalunya, indicador liderat pel municipi de la Riba (28.987 €).