40 anys d’anarcosindicalisme: La CGT és la tercera força sindical en afiliació a Lleida

En un context de reorganització del sindicalisme llibertari després de la Transició, a finals de l’any 1986 naixia a Lleida una petita estructura sindical impulsada per tot just quatre militants. Aquella modesta llavor, sorgida de la renovació de la CNT de Catalunya, acabaria germinant en una de les organitzacions anarcosindicalistes més consolidades del territori, la Confederació General del Treball (CGT) de Lleida, que aquest any celebra quatre dècades d’història marcades pel creixement, la conflictivitat laboral i la implicació social.

Els primers passos de l’organització van estar lligats a Correus, on va obtenir representació sindical el 1987. Aquest àmbit es va convertir en el nucli inicial d’afiliació i acció, permetent que la CGT comencés a estendre’s a altres sectors.

L’obtenció d’un local l’any 1988, que va permetre al sindicat tenir una seu estable per consolidar reunions, assessorament laboral, formació i una presència pública més gran a la ciutat, unit a la vaga general del 14 de desembre d’aquell any, van suposar un punt d’inflexió clau, facilitant l’expansió organitzativa així com de la militància.

La dècada dels noranta va consolidar l’estructura sindical. El creixement va ser notable: de desenes d’afiliats, es va passar a diversos centenars i va guanyar presència en sectors com per exemple el metall, la banca, l’ensenyament, la sanitat i en empreses públiques com Renfe i Telefónica.

Un dels moments clau durant aquella època va ser la celebració el 1992 a la capital del Segrià del IV Congrés de la CGT Catalunya, una cita que va tenir una importància simbòlica i organitzativa especial que va ajudar a reforçar la identitat pròpia de la CGT dins del conjunt confederal.

Nova generació

També a principis dels noranta va començar a emergir una nova generació de joves militants vinculats a moviments llibertaris, antimilitaristes i culturals, que van portar el sindicat a traspassar l’àmbit merament laboral i participar en iniciatives culturals polítiques i socials. D’aquell ambient, per exemple, van nàixer projectes com l’Ateneu Libertari de Lleida.

La dècada dels 2000 va servir per acabar de consolidar la seua presència, accedint a espais institucionals com la Diputació o l’ajuntament de Lleida. Al mateix temps van emergir noves lluites, com l’organització al sector del telemàrqueting, que ocupava centenars de treballadors a la ciutat, la precarietat laboral i les condicions intensives dels quals van afavorir la implantació sindical.

El creixement sindical va coincidir amb una forta connexió amb moviments socials i espais polítics de l’esquerra anticapitalista. La CGT va col·laborar amb projectes com Lleida Treballadora, casals autogestionats com La Maranya o col·lectius independentistes.

Durant les últimes dos dècada, la presència de militants de la CGT en moviments socials ha continuat sent constant, participant de forma explícita o implícita en plataformes contra les línies d’alta tensió al Pirineu, moviments veïnals, marees ciutadanes i espais juvenils. Especialment rellevant ha estat la seua implicació en el moviment feminista de la província i en la defensa dels treballadors temporers.

Quatre dècades després, l’organització, que actualment compta amb més de set-cents afiliats a la província, és la tercera força sindical a la demarcació, on comptava al tancament de l’any passat amb prop d’un centenar de delegats en empreses, i guanya pes en sectors com l’administració pública, l’educació o la sanitat. També ha consolidat la seua presència territorial en comarques com l’Urgell, la Segarra, el Solsonès o l’Alt Pirineu.

En una època marcada per la precarietat, la fragmentació laboral i la transformació del món del treball, la CGT continua defensant el sindicalisme com una eina de defensa laboral i transformació social.

Exposició, una ruta i concerts per celebrar l’aniversari

Per commemorar els seus 40 anys de trajectòria, la CGT de Lleida ha organitzat una sèrie d’esdeveniments que van arrancar el passat 29 d’abril amb la inauguració d’una exposició fotogràfica a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida que repassa la seua trajectòria al llarg d’aquestes quatre dècades i que encara es pot visitar. El 15 de maig s’ha organitzat un concert a la sala La Boite amb els grups Tribade, Doble AA i Ponent Roots com a discjòquei. El 5 de juny l’historiador Jordi Soldevila portarà a terme una ruta historica per la Lleida obrera i anarquista. El punt final dels actes de celebració tindrà lloc el 26 de juny amb un míting a la plaça Sant Francesc i un sopar popular posterior a l’Ateneu Cooperatiu La Baula.