Miquel Sàmper, conseller d'empresa i treball: «Lleida té la capacitat més gran de Catalunya per créixer»

El Consell de Cambres apunta que Lleida va liderar el creixement a Catalunya l’any passat i que pot repetir aquest 2026. Com valora l’economia de Lleida?

Lleida és la demarcació amb més capacitat per créixer de tot Catalunya. Se sustenta, fonamentalment, en una disponibilitat de terreny molt important. A la Generalitat treballem de forma conjunta amb la Paeria en el polígon de Torreblanca. És la peça industrial més important que hi ha a Catalunya avui en dia.

Quin impacte real tindrà aquest projecte al territori?

El polígon genera per si sol una capacitat de creixement enorme. Tanmateix, el seu valor no rau només en les empreses que s’instal·lin en el seu perímetre, sinó en l’economia que ha de generar al voltant. No hem de veure Torreblanca com un element aïllat. Ha d’aportar capacitat de creixement a molts altres municipis de la província. Faig una crida directa als ajuntaments de la província perquè vegin en Torreblanca una autèntica oportunitat per créixer també a nivell industrial i econòmic en els seus municipis.

El sòl importa, però també factors com la mà d’obra.

Lleida compta amb un ecosistema molt important, per exemple, a nivell universitari. La UdL té una llarga trajectòria. És crucial que tinguem la capacitat de generar i mobilitzar talent industrial. Això és el que ens permetrà créixer de forma sostinguda i ser un dels motors de Catalunya.

Quin és el paper estratègic de l’aeroport d’Alguaire?

És una infraestructura fantàstica, molt ben executada, però històricament infrautilitzada. Avui, un aeroport d’aquestes característiques pot convertir-se en un altre gran nucli d’activitat econòmica. Fa prop d’un any vam presentar l’Estratègia Catalunya Espai 2026-2030 a l’Observatori del Montsec. Aquesta estratègia preveu que el sector aeroespacial, on Catalunya compta amb empreses capdavanteres a nivell estatal i europeu, ha de créixer encara més.

Considera que Lleida es transformarà profundament en els pròxims cinc o sis anys. Com imagina aquesta Lleida del futur?

Veig una Lleida que avança amb un sistema de governança exemplar com és el grup G10, on són representats sindicats, patronals, universitats, Diputació i ajuntaments. Si a través d’aquest òrgan som capaços d’articular una col·laboració publicoprivada sòlida entre els empresaris lleidatans i la Generalitat, les oportunitats seran enormes. Veig una Lleida que farà un pas endavant per mantenir el que ja té, com el seu potent sector agroalimentari –la fruita sempre estarà aquí perquè les condicions idònies es donen en aquesta terra–, però aportant molt més valor afegit.

El Govern acaba de veure aprovats els pressupostos per al 2026 al Parlament, quina aportació fan a la indústria i a Lleida?

Disposar d’un pressupost és vital per executar les polítiques que hem dissenyat per als propers dos anys. Per a Lleida pròpiament dita, els pressupostos inclouen dotacions molt importants: una partida destacada per a l’Hospital Arnau de Vilanova, la creació d’una nova regió policial a Lleida i una nova comissaria a Mollerussa, per citar alguns exemples. Aquest any, el pressupost preveu 3,5 milions d’euros per a Torreblanca. A més, destaca la transformació del sector agroalimentari, que no és un assumpte menor. Comptem amb un pla d’inversió agroalimentària de 44 milions d’euros per modernitzar el sector. A escala global, el Pacte Nacional per a la Indústria preveu partides inicials de 4.500 milions fins a l’any 2030, amb l’aspiració d’incrementar-les fins als 5.000.

Els empresaris alerten que la baixa productivitat és un problema greu.

M’agradaria llançar un missatge d’optimisme. La memòria econòmica del Consell de Cambres va confirmar, per segon any consecutiu, que la productivitat a Catalunya manté una línia ascendent. Cada vegada som més productius. És positiu voler millorar sempre, però també és necessari reconèixer les coses quan van bé. Hem registrat un creixement sostingut que demostra la nostra fortalesa i també estem creixent en PIB per habitant.

Una altra alerta del teixit empresarial, que podria frenar el creixement, és la falta de mà d’obra.

És un problema estructural de gran importància. No ens falta únicament mà d’obra qualificada; patim escassetat de personal en tots els perfils i nivells. No és un fenomen exclusiu de Catalunya, s’està estenent per tot l’Estat i Europa, i la solució és complexa. El mercat laboral i els perfils demanats són cada vegada més complexos. Hi ha sectors, com el primari o el de les cures de persones dependents, on els treballadors autòctons ja pràcticament no hi tenen presència. Si vas a les explotacions de fruita de Lleida aquests dies o analitzes qui té cura de les persones grans, difícilment trobaràs treballadors locals. Això ens obligarà, més d’hora que tard, a estudiar en profunditat i agilitzar els mecanismes de contractació en origen, perquè ara mateix les empreses no donen l’abast per cobrir les seues vacants.

Com afecta la regularització?

He estat amb empresaris que m’asseguren que si demà els presentes 400 currículums a la taula, contracten les 400 persones immediatament. Això ocorre de manera molt clara a Lleida, especialment al sector agroalimentari, on hi ha empreses amb torns de 24 hores durant 6 o 7 dies a la setmana gairebé tot l’any. Respecte a l’impacte real de la regularització, encara hem d’esperar a tenir les dades definitives. Volem estudiar-les ràpidament per avaluar l’impacte exacte al mercat laboral i veure si provoca l’efecte desitjat. El Govern ja apunta que es comença a notar un impacte positiu.