SEGRE

ENTREVISTA

Borja Solans

El president de la patronal, que celebra dijous la novena edició del Lleida Empresa, reivindica Lleida com un pol empresarial i confia que el nou polígon de Torreblanca ajudi a generar inversions

Borja Solans - JORDI ECHEVARRIA

Borja Solans - JORDI ECHEVARRIA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Dijous se celebra la novena edició del Lleida Empresa. Quina importància té, aquest encontre?

Lleida Empresa s’està consolidant com l’acte de referència de l’empresariat lleidatà. En aquesta novena edició esperem reunir unes 450 empreses, a les quals volem donar un espai on puguin compartir experiències, conèixer casos d’èxit i establir contacte. Aquest any comptem amb el CEO de Wallapop, Agustín Gómez, i la conferència principal anirà a càrrec de la psicòloga clínica Isabel Rojas. També hi haurà una taula d’experiències amb empresaris. El nostre objectiu és continuar creixent i que a les pròximes edicions puguem reunir un miler de participants.

Quines inquietuds tenen les pimes lleidatanes davant del moment de turbulències econòmiques i geopolítiques que estem vivint i com les afronten?

La incertesa és enorme, tant a nivell global com a Europa i Espanya. I en aquest context ens preocupen indicadors com l’absentisme, la baixa productivitat, malgrat que està millorant, i també l’excés de burocràcia. Davant d’aquest escenari, cal aconseguir que les empreses guanyin mida, perquè aquesta és la principal eina per afrontar una situació adversa. Les microempreses i les petites firmes són les que més pateixen i a Lleida cada any en tenim menys.

Aquesta reducció es deu al tancament de negocis o és per influència dels processos de fusió o integració empresarial?

Probablement es degui a totes dos. D’una banda, veiem tancaments cada any, però també existeix una tendència creixent a agrupar-se o integrar-se. El problema és que tenim un teixit empresarial molt atomitzat i les empreses tenen una mitjana de 3,6 treballadors, per sota dels 3,9 de Catalunya.

Són dimensions insuficients si les comparem amb economies com la francesa o l’alemanya. Necessitem empreses més robustes i amb més mida per competir millor. Per això, crec que les integracions poden ser bones per reforçar el teixit empresarial local, sempre que s’eviti que puguin provocar que el talent i part de l’activitat econòmica surti del territori.

Al sector primari cada vegada és més habitual la integració. És una tendència positiva?

El sector primari és especialment complex i la integració en una empresa de més dimensió ofereix seguretat a petits productors. En molts casos, accepten reduir els seus marges a canvi de tenir darrere una estructura empresarial que els proporciona garanties i estabilitat. No sé si aquesta tendència s’ha de qualificar com a positiva o negativa. El que necessitem és que les empreses es reforcin i guanyin mida. Si aquesta és la fórmula que permet sobreviure a moltes explotacions, de moment no podem considerar-la una mala situació.

Lleida apareix habitualment en les últimes posicions dels indicadors de productivitat. Per què costa tant revertir-ho?

Hem de reivindicar que Lleida també és territori. Sovint critiquem el centralisme de Madrid, però també hem de parlar del centralisme de Barcelona. Tenim una extensió territorial molt gran, una població molt dispersa i una realitat geogràfica que dificulta determinades dinàmiques econòmiques, però també tenim motius per ser optimistes. Per primera vegada comptem amb un increment del 6,4% de la productivitat. Un dels nostres grans problemes ha estat la falta de sòl industrial que ens ha portat a perdre oportunitats d’inversió. Per això, l’ampliació dels polígons del Segre i dels Frares, així com el polígon de Torreblanca, seran fonamentals.

Un altre problema és la falta de talent. Com explica que hi hagi empreses que no troben treballadors?

És habitual que un augment de l’atur estigui relacionat amb un descens de l’activitat econòmica, però aquí ocorre el contrari. Tots els sectors necessiten personal, però tenim un atur crònic del voltant del 10%. Hem d’analitzar què està fallant en les polítiques d’ocupació i per què no aconseguim connectar les necessitats de les empreses amb les persones que busquen feina.

L’habitatge és també en un problema a l’hora de contractar?

Absolutament. Hi ha empreses que no poden contractar treballadors perquè aquestes persones no troben habitatge.

tracking